algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín:

Quadern de viatge

Dissabte, 16.- Hi ha, en aquest petit país, per a vergonya de tots, un periòdic de tendència colpista que té, al front de les seves columnes, els mercenaris ideològics més sanguinaris, assoldats sense escrúpols, alguns dels quals, un dia o altre, si en tenen l'oportunitat, ens mataran, ignoro si per venjança, per plaer o per guanyar ambdues satisfaccions. Tanmateix, no cal esperar, de les persones privades de consciència, dubte, misericòrdia o penediment: executen adversaris innocents sense el més mínim tremolor del pols. Els és fàcil destruir, una reputació o una vida, tant se val, puix que sempre troben una excusa que disculpa i justifica els seus actes vandàlics. Són tafurers en l'ús pervers, sovint mig fals, sovint mig vertader, de la informació, hàbils en l'estratègia de la intimidació i l'amenaça, car se saben poderosos, i ho són, puix que tenen el poder de cada dia, déus miserables d'un univers de paper. La llei, tan curosa en alguns aspectes que freguen la coerció a la llibertat de pensament, i d'expressió, sobretot pel que fa als afers que, sobre la independència, afecten alguns pobles de l'estat, els permet practicar, impunement, el terrorisme escrit, l'objectiu del qual és provocar la crispació social, afavorir la desestabilització, dificultar la convivència, estimular l'agressivitat dels violents i afuar els sectors més radicals i reaccionaris contra la democràcia, l'estat de dret i les llibertats, car creuen que del desordre, de la confusió i de la ignorància en trauran profit. Té, al capdavant, aquesta publicació, un sicari pertorbat i rabiós, immoral i cínic, il·luminat per la veu de la seva veritat, al qual cal témer, perquè amb la mateixa facilitat amb què menteix o difama, pot disparar, si és necessari. Intel·lectualment mediocre, això no obstant coneix bé el verí de les paraules i manipula grollerament els arguments per tal que afavoreixin la seva ambició i la seva causa, car creu que el fi justifica tots els mitjans. Aquesta petita societat s'ha vist trasbalsada per aquest òrgan virulent especialitzat a enfrontar persones, col·lectius i institucions, a atacar les nostres senyes d'identitat, a menysprear la nostra personalitat i la nostra llengua catalana, la unitat de la qual escomet, ajudat per un escamot de legionaris de la fe, als quals cedeixen la trona de les seves pàgines. En realitat el misteri de la seva supervivència és diàfan, car es tracta més d'un fenomen ideològic, en defensa dels interessos d'una lògia de pressió mediàtica, que no pas d'una anomalia sociològica, atesa l'escassa rendibilitat de la sucursal del seu negoci editor i la nul·la credibilitat dels seus milicians, la difusió del qual és garantida, això sí, pels sectors més integristes d'aquesta comunitat, especialment els apolítics d'extrema dreta, els anticatalanistes, els espanyolistes iracunds i els nostàlgics del règim del general, de la grandesa i de la unitat indivisible de l'imperi de les espunyes i altres fuets.

Dimarts, 19.- Després de totes les eleccions es dóna una circumstància única i, alhora, paradoxal, certament divertida, no pas en un primer moment, quan l'ardència de l'escrutini cala foc a l'estómac, sinó quan es restableix l'humor en el lloc del cos que li pertoca: siguin quins siguin els resultats obtinguts a les urnes, tots els partits guanyen, d'alguna manera, els comicis o, si més no, abasten els resultats prevists que d'antuvi desitjaven. Aquesta és, si més no, la versió oficial dels mateixos partits, dels seus portaveus, incapaços d'admetre un error en l'estratègia o la desfeta del seu electorat, tot i que els seus rostres, a les rodes de premsa, delaten enuig i decepció. En alguns casos, és cert, tant la victòria com la derrota estan subjectes a multitud de matisos i admeten diverses lectures i interpretacions, favorables o desfavorables, segons convengui; en altres, però, és tan evident el fracàs que fóra més apreciada la sinceritat dels candidats, la humilitat, en definitiva, la veritat. Sinceritat, humilitat, veritat: uf! ja podeu amidar la magnitud de la meva ingenuïtat usant paraules que no figuren en cap diccionari polític. Tot aquells als quals els resultats electorals els han estat adversos per aconseguir els seus objectius, haurien d'alliçonar la societat amb un acte de modèstia, amb una actitud de senzillesa. Però no, s'entesten a tractar els ciutadans d'idiotes, la qual cosa no sempre és certa, o no ho és del tot, encara que els votants, o bé són de memòria fluixa, o bé de conviccions inamovibles. En qualsevol cas, el fet es repeteix en totes les convocatòries i es dóna el cas que algunes formacions guanyen, els seus contrincants, zero a zero a favor seu. D'altres, en fi, no empitjoren, ans milloren els mals resultats, tot buscant la perfecció del desastre.

Lluís Maicas, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris