muy nuboso
  • Màx: 12°
  • Mín:

Quin llibre compra?

Dissabte passat, Diada de Sant Jordi, el Repòrter Tribulete va sortir al carrer per indagar quin és el llibre que compraven els famosos. Naturalment, gairebé tots els famosos interrogats foren polítics, perquè els polítics tenen més temps que l'altra gent per a guanyar fama guaitant hores i hores a la finestra. De tota manera, Tribulete va parlar amb cantants, futbolistes, hotelers. El primer que va entrevistar va ésser un hoteler. La pregunta de Tribulete: «Quin llibre compra?». La resposta de l'hoteler: «El Quijote, encara que sa temporada és fluixa i no estam per verbes». Seguidament, va afegir: «Vull dir que no el llegiré per ara, però el duré en es yate». Resposta d'un altre hoteler a la mateixa pregunta: «Cap, en compraré. Supòs que en Matas tendrà es detall de regalar-me'n un, d'exemplar, des cinc mil quijotes que ha comprat». Va prosseguir la ronda d'opinions, Tribulete. Va voler saber què comprava Catalina Cirer. Li va dir, la Batllessa: «El Quijote, por supuesto. I esper que qualque amic, perquè jo tenc amics molt aguts, em regali lo darrer d'en Pérez Reverte, ja que es meu pressupost per a llibres no dóna per a tant». Un cuiner va respondre: «Me compraré Las Cien Mejores Recetas Eróticas de Dulcinea del Toboso, de Arguiñano». I va afegir: «Es un tío, Arguiñano. Ha descubierto que lo que de verdad le molaba a Don Quijote era el palo con sifón». L'exbatllessa de Manacor i actual Directora General de Cultura, Catalina Sureda, va ésser una altra de les personalitats entrevistades. Ho tenia clar. «Compraré El Quijote, perquè segons he sentit a dir per Manacor, el grassonet que sempre l'acompanya amb un ase és mossèn Alcover». José María Rodríguez, cercava per les tauels del Born: «Voy a comprarme el de un tío de La Mancha, que estaba a una legua de Alicante...». I afegia: «Bueno, el libro no me lo compro. Pero me han dicho que por ahí anda un contrabandista de Tetuán que vende relojes con la canción que cantaba Monna Bell sobre El Quijote, incorporada al despertador...». Tribulete va escometre Rogelio Araujo. Periodista i polític no s'entengueren, és evident. Resposta, del regidor de Cultura: «Qué libro me voy a comprar, dice usted...? Oiga, pregunte lo que quiera, pero sin faltar, 'eh...? Sin faltar». En canvi, Jaume Matas, va donar tota mena de facilitats al nostre repòrter. Heus ací la seva resposta: «Em compraré un Quijote en castellà i forrat a Inca amb pell de cocodrilo per tenir en es meu despatx, prop de sa bandera constitucional. I, a més a més, un altre en vint-i-cinc volums o no sé quants, que m'està adaptant en Miquel Melià a totes ses varietats balears de sa llengua catalana». Tribulete també va voler saber quin llibre compraria Ramon Socías. Es mostrava poc entusiasmat, el Delegat del Govern: «El Quijote, potser. La veritat és que no tenc gaire temps per a llegir. No n'he tengut, de temps, ni per a catalanitzar el rètol de la Biblioteca de Can Salas...». Hi va haver infinitat de respostes. Un escriptor mallorquí (versió autonòmica balear), va reaccionar així davant la pregunta: «Que no em veus amb el Quixot d'en Casasayas davall el braç? En Matas m'ha mirat amb més satisfacció que a un borino ros». Un altre escriptor mallorquí, més vulgar que el paper d'estrassa (que n'hi ha, d'aquests. N'hi ha!) va respondre: «Jo...? Es Quixot. Però es des Mascle Ros, que és ben nostro». Finalment, un altre escriptor (versió ERC): «El Quijote. Mira, tu, no fotis; és cert que era espanyol, però també ho és que va visitar Barcelona i aleshores no hi havia pont aeri». El Repòrter Tribulete va continuar les seves entrevistes, sempre formulant la mateixa pregunta: «Quin llibre compra?». Resposta de Francesc Fiol: «El Quijote». Immediatament mira els seus col·laboradors. Afegeix: «O, no...?». Nofre Plomer, també mirava llibres, perquè la persona té una tendència innata a visitar llocs perillosos. Va respondre: «Hauria de comprar El Quijote, perquè en Cervantes és amic d'en Saplana, i n'Eduardo és tant de ca meva que entra pes forat des moix. De manera que si el vol dur a matances a El Quijote, ja li ho he dit, sempre hi haurà un plat per a ell». Una de les autoritats més esperades, en el Born, era Maria Antònia Munar. Va respondre a Tribulete, abans que aquest li formulés la pregunta. Va dir: «Compraré El Quixot». Va alçar la mà dreta per a reclamar l'atenció, i quan va tenir catorze televisions, quaranta fotògrafs, cinquanta periodistes i un puput, que feia el puput sobre una lleona de pedra, tots pendents d'ella, va afegir: «A més a més, tinc una notícia per a donar-vos. El Consell de Mallorca ha adquirit els drets d'imatge del Quixot damunt el cavall per a promocionar la lototrot». Hi va haver una ovació entusiàstica, iniciada pel seu seguici molt abans que acabés de parlar. El doctor Beltran va aprofitar per a saludar amb capades papals, discretes i senyorívoles, a la concurrència, perquè quan tothom aplaudeix qui saluda no hi té res a perdre. Tribulete li va formular la pregunta ja consignada. A «quin llibre serà el seu?», va respondre, el conegut metge: «Don Quijote o los problemas de la eyaculación precoz llevando armadura». I va explicar-se: «És un best seller garantit. L'he escrit jo, en una vetllada». Maria Umbert també va accedir a respondre, després d'assegurar-se que Pere Sampol no era a prop. Va manifestar: «Compraré El Quijote». I també tenia una primícia per a la premsa: «Tal vez filmemos una versión para IB3». «En quina llengua?», va voler saber Tribulete. «En bilingüismo natural, por supuesto -va afegir Umbert-. Don Quijote hablará en español y Sancho en mallorquín». Tribulete va aconseguir més respostes de gent important. La de Dolça Mulet, per exemple: «M'he comprat El Quijote més petit del món. Sols té una pàgina. Diu: En un lugar de La Mancha. Hi ha una caca d'ocell, i fin». O la de Tomeu Penya: «Un capell, em compraré». Li va respondre, Tribulete: «Però un capell no és un llibre». «Però jo vull un capell», va insistir Penya. Finalment, Tribulete va cercar Miquel Àngel Nadal, l'estrella indiscutible de la Diada. «Què compraràs?», va demanar-li. «Un bitllet per a volar a Barcelona, perquè juga el meu nebot», li va respondre. «I el pregó de la Misericòrdia?», li va demanar Tribulete. Va quedar pensatiu, Nadal. Va confessar: «Hi renuncii». I va afegir: «Després del que ha dit Rijkaard entorn dels llibres, ja està tot dit». Va alçar les celles, sorprès, Tribulete. «I què ha dit Rijkaard?», li va demanar. «Nada de libros, despistan», va respondre Nadal. I acte seguit va aferrar-se a la coa d'un moix que feia el vermut al Bar Bosch, i aquest el va portar escopetejat a l'aeroport, pegant remeulos. Sant Jordi, per tant, va quedar-se sense pregó i dona Maria Antònia sense una foto de cartell. Dona Maria Antònia rai, que se'n va anar a fer la permanent. Però Sant Jordi, que estima els llibres des de sempre, no va pair l'ofensa. Era la matinada, i encara feia conyacs pel carrer de la Concepció.

Llorenç Capellà, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris