algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Poders terrenals

Si Espanya, o les Balears, és un país catòlic deu ser perquè agafam aquesta paraula com quan es referia a qualcú que està bé de salut. Això és més difícil de precisar que d'altres coses. No costa gaire veure que els espanyols o els catalans o els balears, si practiquen, ho fan amb preservatiu; que les famílies nombroses han desaparegut; que els divorcis són normals; que les dones tenen presència social, professional i econòmica molt superior a la que els concedeix l'Església; que els matrimonis celebrats pel ritus romà no superen la meitat a la nostra comunitat autònoma; que augmenta dia a dia el nombre de parelles que no s'uneixen ni per allò civil ni per allò religiós; que tan sols una minoria va a missa els diumenges i festes de guardar; que... Que, en poques paraules, es fa tant de cas al papa de Roma com al Dalai Lama. De fet, la major part d'amics catòlics que tenc són protestants que encara no s'han temut que ho són. Una organització que sembla no tenir cap poder espiritual sobre la major part de les consciències és temuda i celebrada per aquells que representen la sobirania. La part mediàtica no ens hauria de venir de nou. Al cap i la fi, cada dia es dedica més espai a afers tan espirituals com la reencarnació d'Elvis Presley o els avatars del Reial Mallorca, societat anònima esportiva. La resta, el manteniment del Concordat, per exemple, no és res més que un símptoma que els vaticanistes, a manca d'altres influències, deuen ser encara un poder terrenal molt digne de tenir en compte. Fixau-vos com Aznar escoltava el papa en tot allò que es referia a la moral (sexual) individual, és a dir en tot allò que era ignorat per la major part del poble; i l'ignorava en la doctrina social, la que coincideix amb el pensament majoritari. I notau que, a Roma, aquestes paradoxes no pareixen molestar-la gaire. El seu regne és tan sols d'aquest món. No me molestaria si es limitassin a voler incidir sobre els seus, però insisteixen a confondre delicte amb pecat i dret amb moral. En realitat, ells no em molesten gaire. M'irriten els que els reten homenatge sense que existeixi cap argument presentable per fer-ho.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris