nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
11°

Raffarin, un viatjant

La diferència que s'ha vist en els darrers mesos entre la política europea envers la Xina i la dels Estats Units té alguna causa molt senzilla: Europa vol tenir la Xina com a client, no només per a armes sinó per a molts dels seus productes i està disposat a oblidar algunes qüestions ètiques per aconseguir-ho. Uns quants països de la Unió Europea pressionen a Brussel·les perquè elimini la prohibició sobre la venda d'armes a Pequín. Són sobretot els que tenen més interessos en la fabricació d'armes. Però la connexió entre les possibilitats comercials d'unes relacions més obertes amb la Xina i la venda d'armes sembla cada vegada mès sòlida. Aquesta setmana el primer ministre francès, Jean-Pierre Raffarin, ha estat de visita a Pequín. No hi va anar només en representació del govern, sinó també anava com a portaveu d'un grapat de les empreses més grans de França. Com fan tots els líders europeus quan són a l'estranger, duia de la mà un sequit de representants de mil i un productes francesos. En total Raffarin ha supervisat la firma de contractes per tres mil milions d'euros en els pocs dies que ha estat de viatge. Alguns dels doblers són per a Electricite de France i Areva, per exemple, que han d'engrandir una central nuclear. Una altra part ha estat per a Alcatel, per un satèl·lit de televisió... però la tallada més gran, devers dos mil milions d'euros, han estat per a Airbus, per a la compra d'una trentena d'avions. Fa sis mesos que Airbus i l'únic altre gran fabricant d'avions en el món, la Boeing d'Estats Units, es perden en discussions sobre subvencions i proteccionisme, símptoma de la baralla més discreta per guanyar-se nous mercats d'avions. Doncs la visita de Raffarin, i probablement la postura d'una part de la classe política europea envers la venda d'armes a Pequín, té a veure amb aquest contracte d'avions i altres de semblants. Raffarin va donar un discurs que el primer ministre xinès, Wen Jiabao, li va agrair, dient que França feia pressions allà on podia per obrir el comerç d'armes i que no té els problemes que tenen alguns europeus amb la política interior ni exterior de la Xina. Amb tres mil milions es poden comprar molts discursos.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris