algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
13°

Catalunya és una nació?

Un dels debats que hem viscut aquesta setmana ha estat el de la incorporació de la definició de Catalunya com una nació, o no, en el futur estatut d'aquesta comunitat autònoma.

Per uns, fonamentalment membres dels partits autoanomenats nacionalistes i representants del PSC, Catalunya és una nació, perquè té una llengua, una cultura, un dret i una història propis i també perquè hi ha un sentiment generalitzat de ser-ho entre la ciutadania. Per altres, polítics del PP, intel·lectuals de trajectòria espanyolista i alguns socialistes castellans, això seria un disbarat, perquè només Espanya és una nació i cap part d'ella no pot autoatribuir-se aquest qualificatiu, ja que porta implícit un sentiment separatista. Aquest seria, de forma molt simple i resumida, el bessó de les postures enfrontades.

Ara bé, pens que encara hi cabria un tercer posicionament que jo havia sentit en altres ocasions, però que aquest pic no he vist en boca de ningú. Hi ha gent que pensa que, efectivament, Catalunya no és una nació, sinó una simple regió. Però no una regió de la nació espanyola, sinó una regió dels Països Catalans que, aquests sí, serien una nació.

M'ha sorprès que algun partit que es diu independentista, que s'omple la boca de l'expressió Països Catalans i que s'han implantat a Catalunya Nord, al País Valencià i a les Illes Balears i Pitiüses, no defensi aquesta línia i s'apunti a la que des dels àmbits més nacionalistes es podria qualificar com una opció regionalista, gonella o blavera. Perquè, si entenen que Catalunya és una nació per ella mateixa, haurem de suposar que consideren que també el País Valencià i les Illes Balears ho són i, per tant, ni nosaltres ni els valencians no formam part de la nació catalana, tal com venien defensant fins ara.

La veritat és que les coses no són tan clares. Des del segle XIX s'han escrit moltes pàgines, no sempre coincidents, sobre el concepte de nació. Hi ha autors que defineixen una nació basant-se en motius històrics, culturals i lingüístics, però n'hi ha d'altres que ho fan referint-se únicament als sentiments de pertinença dels ciutadans. També nombrosos intel·lectuals valencians i balears, com els mateixos Joan Francesc Mira o Damià Pons, han investigat sobre el tema. Hi ha arguments per tots dos costats, però el que sorprèn és que, a part del PP que ens veu a tots formant part de l'única nació existent, l'espanyola, tots els partits catalans donin per bona la nostra exclusió de la seva realitat nacional. Era d'esperar del PSC i, amb matisacions, també de CiU, però no d'ERC.

Fins i to hi ha destacats personatges espanyols que s'apunten a posicions d'aquest tipus. Un exemple en seria el president del Consell d'Estat, Francisco Rubio-Llorente, que no fa gaire, en una entrevista al diari ABC defensava l'existència de «comunitats nacionals» que no coincideixen exactament amb les comunitats autònomes. Al seu parer hi ha una comunitat nacional basca, formada pels set territoris històrics bascs i una comunitat nacional catalana que s'estén, amb les seves pròpies paraules «per almenys tres comunitats autònomes».

Això, que sembla tenir-ho tan clar Rubio-Llorente, no l'hi té ERC? Sorprenent.

Jaume Lladó, professor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris