algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
14°

Els albercocs de Porreres

L'albercoquer es va introduir a Mallorca fa un grapat de segles i fins al segle XIX es cultivà en secà i sols per a consum domèstic. Devers 1920 es va difondre l'elaboració d'albercocs secs. L'albercoc sec és el fruit deshidratat de l'albercoquer, espinyolat i xapat en dues parts. L'albercoquer i els albercocs secs agafaren molta força a la zona de Porreres. El procés d'assecat, en el qual participaven famílies senceres, va ser una activitat de considerable importància econòmica que es va consolidar els anys 60. Fins a principis dels 90, l'albercoc sec es va exportar cap a Europa. La producció decaigué a causa de l'encariment de la mà d'obra i a les dificultats de comercialització ocasionades per la competència dels albercocs forans. També varen aparèixer problemes en el procés de sulfitat que encara no han estat resolts, tot i que a la Universitat de les Illes Balears s'hi estan realitzant estudis. L'assecat és molt laboriós i es fa a mà. Però l'albercoc sec de les illes presenta unes característiques organolèptiques especials en relació a altres albercocs secs de Turquia o el Marroc: és de color molt més ataronjat, l'aroma és més intensa, la dolçor és superior i destaca el punt d'acidesa. Aquestes coses li donen una excel·lent reputació. En el procés d'elaboració s'utilitzen canyissos (sequers), es du a terme un sulfitat i els albercocs estan a l'exposició del sol entre tres i sis dies. Finalment són rentats per eliminar residus.

Els albercocs secs a més de menjar-se sols o combinats amb fruits secs com a postres, s'empren com a ingredients en la rebosteria tradicional, com és en la preparació d'ensaïmades i de coques d'albercoc. El seu peculiar gust agredolç els fa molt adequats com a farcits o per a la preparació de salses que acompanyen les carns. Quasi tot el cultiu està concentrat a Porreres i en menor grau a Felanitx, Montuïri, Llucmajor, Campos i Sant Joan. La producció actual d'albercoc sec és d'unes tres tones anuals, bàsicament gràcies a l'acció de la Cooperativa Agrícola de Porreres, presidida per Antoni Martorell Cerdà. També s'elabora una confitura d'albercoc artesana.

Hi ha una producció d'albercoc fresc de Mallorca molt valorada pels consumidors. El color ataronjat, l'aroma, la dolçor i el peculiar punt d'acidesa, l'han convertit en un dels fruits predilectes de l'estiu. Les Illes Balears, d'altra banda, presenten una notable riquesa varietal de les poblacions d'aquest fruiter. Entre les principals varietats cultivades hi ha el Galta Vermella primerenc, el Galta Vermella tardà i el Canino. Són apreciats els Pinyol Dolç, els Lluents i els Taronjals. Hi ha un conjunt de varietats primerenques que maduren a finals de maig i principis de juny, com el Currot, el Palou i el Domàs Blanc. Els fruits són més petits, són molt dolços i sucosos, i quasi no presenten acidesa. Hi ha moltes altres varietats: Bord Capona, Moscatell, Inquer, Bord Crespí, Cigala, Domàs Vermell, de la Gran Casta, d'en Caparró, d'en Pila, d'en Pua, d'en Violeta, de Pinyol Agre, de Pinyol de Sucre, de Sant Joan, Granat, Negre, Rosal, Sucrer, Vermell, etc. Part d'aquestes varietats són molt difícils de trobar i altres ja han desaparegut.

L'albercoc fresc té un valor calòric baix, és ric amb elements minerals, en vitamines i en fibra. En els albercocs dessecats el valor calòric es multiplica per cinc. Els albercocs secs també presenten elevats continguts de carotè (provitamina A).

Els albercocs de Mallorca, tot i la bona actuació de l'Associació de Defensa Vegetal, han seguit afectats per problemes greus com l'efecte del cuc Capnodis tenebrionis que ataca els arbres i els mata o debilita. Ecapnodis s'ha vist afavorit pels anys de sequera. Queda molta feina per fer per millorar l'estat sanitari de les poblacions d'albercoquer i altres fruiters.

Els preus han estat acceptables els darrers anys. També afavoreix la producció d'aquest arbre la seva bona adequació a les nostres condicions climàtiques. A l'Estat espanyol és considerada una fruita amb futur, però perquè això sigui així a les Illes Balears caldrà una acció dels productors, la cooperativa i l'administració, per a millorar els tractaments sanitaris, la producció i la comercialització.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris