algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

Engrunada socialista?

El finançament serà el bessó de la reforma. Sempre i quant, que aquesta és una altra, el Govern de Jaume Matas faci finalment el que ha repetit mil vegades que faria. Introduir a la reforma estatutària el finançament balear. Clar que això, com se fa? No hi ha moltes possibilitats. Dependrà en bona part, si no totalment, del què passi a Catalunya. Allà la reforma segueix amb la seva decidida marxa de renúncies. No fa ni sis mesos encara se sentia a dir que el nou Estatut català provocaria canvis substancials (allò de la plurinacionalitat, segona transició, etc.) a la Constitució. Llavors, s'oblidà el tema per centrar-se en l'efecte reformador de lleis orgàniques: n'havia d'obligar a canviar entre 45 i 50. Clar que no fa ni un mes s'informava que com a molt serien 4 o 5. Dijous, el ministre Montilla deia que no faria falta canviar-ne cap. Les ànsies de les segones transicions s'han anat reduint fins a quedar en aconseguir un «bon» finançament. El qual, al principi, consistia en un sistema bilateral Generalitat-Govern nacional amb conseqüències pràctiques que el convertirien en quelcom de resultat molt semblant als «Cupo» basc i navarrès. Més tard, la cosa mudà cap a la renúncia de la còpia basca i per quedar en ser cosa només catalana, això sí: encara únic. Però ara fa devers deu dies, el conseller d'Economia ja informava que seria un «enorme» avanç per a Catalunya tenir l'honor de pactar un sistema de finançament que fos el que se generalitzaria a tot Espanya (manco País Basc i Navarra).

Si és finalment així com pareix que serà el cas català, o sigui que el Govern nacional els hi ha dit als catalans que s'oblidin de bilateralitats impossibles, doncs tendrem nou model de finançament general, assajat amb Catalunya. Aleshores sabrem a quin marc ens hem d'atendre pel cas balear. I serà el moment també de saber què diuen i com juguen els dos partits majoritaris nadius, PP i PSOE.

Pel poc que se coneix del procés reformador estatutari indígena aquesta qüestió dels doblers serà la fonamental. La que possiblement determini si hi ha acord entre conservadors i socialistes o no. Diguin el que diguin, les diferències en els dos altres blocs importants que per ventura se reformaran (potser només, perquè encara no està clar), com són la relació institucional interna de la regió (Govern-consells, competències d'aquests últims o si han de tenir o no llista electoral pròpia) i les possibles noves competències que arribarien, no han de suposar cap gran entrebanc. Les divergències són perfectament superables, i no sembla que en cap cas determinin el sí o el no final. En canvi, el finançament sí que pot inclinar decisivament la balança. Al respecte el que se sap és que Matas (declaracions seves en el debat de política general de l'octubre passat) considera que «tot això de nacions i nacionalitats no serà l'important, ho serà, no ens enganyem, el finançament» al qual aspira a blindar dins l'Estatut. D'altres declaracions seves -i de Rosa Estaràs- han anat amb la mateixa direcció. La vicepresidenta, de fet, té els papers que li passen els amics del Tripartit català per preparar-se a demanar el mateix. El PSOE regional, per la seva banda, encara no té clar què farà i està a l'espera -diuen ells- que el PP provincial els hi plantegi una oferta «clara i concreta» de negociació, que no existeix de moment. Si hi ha acord per a un sistema nacional de finançament general -al marge de bascos i navarresos- fruit d'un pacte PSOE-PP, com pareix que hi ha, i al qual no quedaria més remei que tothom s'hi sumàs, inclosos els catalans, doncs sortirà endavant aquí també.

Si no hi hagués pacte nacional, aleshores és quan la cosa se posaria divertida a Balears. Perquè el PP exigiria el mateix que els catalans i el PSOE s'hi hauria d'oposar per raó d'estat. Aleshores se trencaria el diguem-ne normal procés de reforma, amb l'imprescindible pacte domèstic entre PP i PSOE tal i se comentava aquí fa uns dies. Llavors tot quedaria sotmès a l'aritmètica parlamentària la qual mostra que, si se fa cas al que diu Zapatero de que el Govern nacional i el PSOE acceptaran una reforma amb dos terços de vots parlamentaris, s'obriria la possibilitat d'un acord entre PP (30), PSM (4), UM (3) i EU-Verds (3) que tenen 40 diputats, 67'7% del total, o sigui per sobre del «mínim ZP». Per tant, hipòtesi d'engrunada socialista.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris