algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín:

L'homogeneïtat com a solució

A vista d'ocell, la senyora Munar ens vol fer creure que la seva Mallorca és més respectuosa que la del tàndem Matas-Munar, talment aquest «munar» fos desconegut; un producte de l'enginyeria política a l'alçada de la financera que ens han avesat. Ens ho vol fer creure als convençuts, als que sempre hem defensat els desdoblaments de les vies saturades com a una solució menys dolenta que les agressives autovies, malgrat que sempre hi hem afegit la cançoneta que ella voluntàriament oblida: les ampliacions de les carreteres són depredadores de territori, generen més trànsit i són candidates a la saturació a curt o mig termini si no s'afronta seriosament el creixement de la població i les causes que el provoquen. Si, casualment, se'ns obliden aquestes causes i l'ajornament sine die d'una proposta seriosa de construir una xarxa moderna i completa de transport públic, els desdoblaments són miraculoses solucions, respectuoses propostes i virginals construccions. Però, oblidar tot això només es pot fer des de l'interès partidista a curt termini, allunyat de l'anàlisi tècnica del model de futur a configurar. Deia que ens ho planteja als convençuts, als que ens acollona el model de destrucció massiva que emana de la UTE PP-UM governant, perquè als altres ni la vista d'ocell de ferro, que per gentilesa del Consell de Mallorca ens oferien ahir els diaris, farà canviar d'opinió. A més, qui és capaç de mirar el paisatge mentre mana un potent cotxe envelat? Des de terra no es veu, per tant, no existeix. Som una societat que amaga el que veu i no li agrada, ara imaginau si per veure-ho s'han de tenir ales i ganes de topar de morros amb una realitat depriment per irreversible, plena de destrucció del paisatge que molts estimam i a tots alimenta, inclosos als que no l'estimen. I al final, tota la destrucció que ara escarrufa a tothom que sobrevola l'illa, fins i tot als que demanen autopistes, quedarà dissimulada per l'asfalt, molt menys impactant i infinitament més «modern» que els arbres arrabassats, els conreus ofesos i la terra oberta en canal. Això sí, sempre i quan les retxes quedin ben pintades i les tanques publicitàries aportin missatges florits.

l l l
Les bones carreteres ens duran d'un lloc a l'altre amb rapidesa. Llàstima que quan arribem ens trobarem el mateix paisatge que teníem al lloc de sortida. Mirau l'exemple del convent de les monges, a Capdepera, sense valor arquitectònic, segons l'equip de govern municipal, a punt de deixar lloc a uns fantàstics «acosados de estilo mallorquín», en el millor dels casos. Els pobles són la suma d'espais i arquitectures, d'històries i tradicions, d'usos i de personatges. Si viatjam, si ens movem d'un lloc a un altre, és per a gaudir del que no tenim al costat de casa. Potser la solució a la saturació de les carreteres sigui aquesta: fer que els pobles s'assemblin, es continuï amb la urbanització de la natura i esperar que els comerços i restaurants pertanyin a cadenes franquiciades. Llevonces, per què moure's?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris