muy nuboso
  • Màx: 12°
  • Mín:
11°

Què volem dir quan deim Mallorca

Lo que mos passa a Mallorca és que...». «Bé, però es mallorquins sempre hem estat així». «A Mallorca no ho havíem fet mai, això». «Es mallorquins sempre serem...». «En els mallorquins mos agrada que...» Sobre Mallorca i sobre els mallorquins cada dia sentim un parell de dotzenes d'afirmacions, d'axiomes, de dogmes, de veritats revelades. Les converses de cantonada i de taverna, els articles més cervelluts publicats a la premsa són pedreres inexhauribles d'opinions fetes, de llocs comuns sobre Mallorca i els mallorquins. Sense que això vulgui dir en cap cas que totes aquestes opinions manquen de base, el que és cert és que majorment són idees generals, i totes les idees generals són falses, com deia Alain (el filòsof francès que aquí coneixíem per les cites que en feien altres francesos, com Maurois, i de qui ara tenim un llibret meravellós, confeccionat per Emilio Manzano). Alain afegia: «I aquesta és una idea general». Però em sembla que les coses ara ja van per un altre camí. Em sembla que deim Mallorca sense haver posat al dia totes les dades, sensacions, aromes, records i realitats sociològiques que congregava el topònim. M'ha semblat qualque vegada que algú parlava en el buit perquè el fonaments sobre els quals construia eren una Mallorca que no existeix o uns mallorquins demogràficament insignificants. Les sacsejades demogràfiques d'aquesta darrers anys, causa i efecte de la depredació del territori a càrrec del fatídic adosat i de la clonació del xaletet, han desfigurat de tal manera Mallorca i els mallorquins que allò que entenem per una i altres molt probablement és més record del passat que no realitat constatable: i molt més, naturalment, que realitat amb futur. Hi ha una qüestió no suficientment debatuda en aquest país, que afecta l'existència i consistència dels referents a partir dels quals el mallorquinisme polític voldria construir el futur. Les dificultats d'aprehensió d'aquesta referents també apareixen en l'anàlisi o en la simple tertúlia del dia a dia, però amb una diferència: tots servam records i coneixements de Mallorca i dels mallorquins, en tenim experiència directa. El problema és que no en volem reconèixer la seva desolada caducitat. Les imatges amb què sostenim el topònim s'han diluït. Les que vestien el gentilici estan esquinçades. No sabem què volem dir quan deim Mallorca. I molt menys encara quan deim mallorquins. El perill rau en la possibilitat que un dia tornem a saber què cosa és Mallorca i què cosa som els mallorquins, i que ni una ni l'altra s'assemblis de res al que nosaltres ens pensàvem.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris