algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín:

Dret d'usar i deure de conèixer el català

El Parlament estudia incloure el deure de conèixer el català al futur Estatut. Quinze dies després del globus sonda no hi ha rebuig organitzat contra un pilar fonamental del nostre poble, com és la llengua, signe d'identitat nostre, malgrat per viure al nostre país, el català no es necessita per res. Imaginin a Madrid si la reforma no els agrada. Per Setmana Santa, i en seu parlamentària, PP i PSOE feren saber que pensen estudiar incloure el deure de conèixer el català al futur Estatut. És una qüestió important com ho prova l'argument típic d'aquells que ens regalen el gens autòcton «hábleme en castellano» afegint-hi ben aviat si allò que preferim són els millors metges o els metges que millor sàpiguen el català. El PSM torna agafar la iniciativa en temes lingüístics. En uns anys deixaren de dur dues banderes seves de tota la vida. El PSOE els agafà la de la llengua i Els Verds l'ecològica. Sembla que van reaccionant i que ho fan per mostrar-se partidaris de canviar l'art.3 a la reforma de l'Estatut assumint que «la llengua catalana és la pròpia i oficial de les Illes» i que «tots els ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears tenen el dret d'usar-la i el deure de conèixer-la». Canvis de calat si recordam que l'actual redacció diu que «la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el caràcter d'idioma oficial. Tots tenen el dret de conèixer-la i d'usar-la, i ningú no podrà ser discriminat per causa de l'idioma». Ens caldrà escoltar la veu dels constitucionalistes per esbrinar si des d'ara és jurídicament adient, i la dels lingüistes per verificar si suposarà una empenta o una trava a la normalització. Que el català no estigui condemnat a una desaparició immediata no vol dir que tengui la vida resolta.

A l'altra part del ventall quedà una EU-EV que ho recolzà mentre UM, estant d'acord hi afegí que la «situació actual fa més prudent mantenir l'actual redactat». Dies després de fer córrer la veu, qual globus sonda, no s'ha generat cap tipus de rebuig organitzat. Cosa rara perquè la llengua és un dels motius preferits per barallar-se, i més si es tracta que el català esborri de l'Estatut la menció a les varietats de cada illa. Madrid seguirà com una incògnita després d'aquella majoria absoluta socialista amb Felipe González de president que votà en contra de la reforma estatutària recolzada per unanimitat pel nostre Parlament, inclòs el propi PSIB. Els partits no prenen decisions perquè onze membres de la societat civil pensin o deixin de pensar de tal o qual manera, com és el cas d'una comissió de savis no vinculant i allunyada d'un pensament únic. Proposar el català de llengua a les administracions públiques i que ens garanteixin el seu el coneixement i ús a tots els àmbits no diu res de nou al que se suposa és una obligació institucional que posteriors lleis haurien de desenvolupar. I si aquells que han de fer feina pel nostre poble no ens entenen, per servir-nos correctament allò que els convé és entendre'ns i no fer-nos canviar de llengua a nosaltres per manar-los feines a ells.

El català és un pilar fonamental del nostre poble. Nosaltres, sense llengua i cultura no seríem altra cosa que la demarcació administrativa en què semblen convertir la nostra autonomia als Consells de Ministres d'uns socialistes que esperen que o bé a Madrid uns altres companys els facin la feina o aquí alguns populars els donin costat com ha passat amb aquells que individualment s'han sentit voluntaris a la creuada anticatalà fent saber el seu punt de vista com si aquest fos unànime al partit. Ja se sap que al nostre país, a poli bo poli dolent, al PSIB hi venen jugant i sense aconseguir cap medalleta. Per viure a les Illes el català no es necessita per res. Imaginin a Madrid, des de Moncloa fins a Ferraz, la punyetera falta que els fa una reforma per convertir el català en deure dels que hi decideixin viure, i que no és ni la llengua coneguda ni emprada per bona part dels seus votants. Entendre, parlar, llegir i escriure és un dret de tots al nostre país i que malgrat sols l'exercim una minoria podria passar a ser també un deure. Sabem quina és la llengua en que xerram, parlam o retllam, se l'anomeni com es vulgui, de la mateixa manera que sabem que defensar el seu ús no suposa renunciar a conèixer-ne cap altra o altres. Personalment no ens podem conformar essent espectadors sinó que hem de voler participar-hi en aquest enfortiment lingüístic perquè defensar el futur del nostre país sempre val la pena.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris