algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

El conillet de l'amiga i la cultura de l'esforç

La meva amiga té un conillet. Suau, pelut, negre. L'altre dia, quasi furtivament, com qui ensenya un tresor, me'l mostrà. No, no us penseu que la primavera m'ha pujat al cap ni que se m'hagin remogut un excés les hormones. És una història ben verídica. O, si més no, com diuen els italians: «si non e vero...». El va trobar l'altre vespre. Ella viu a Palma, va anar a treure el fems i devers el contenidor va veure una cosa que es movia. De tot d'una es va pensar que era una rata. Però prest va descartar aquesta hipòtesi. Era massa negre. Un moix? Tampoc, s'arrossegava massa. Era, per a la seva sorpresa, un conillet. Mai s'hauria imaginat que fos tan fàcil agafar-lo. Va tornar a pujar al pis i agafà dues fulles de coliflor. Les hi mostrà i el cridà. L'animaló obeí la dolça crida. Ara és la seva mascota. Mentre l'amiga es trobava immersa en plena cacera nocturna, jo feia zapping per la televisió; per una cadena local va sortir el conseller d'Educació i Cultura. Parlava de la nova llei d'educació, que ara només és un esborrany, i s'exclamava fort per la supressió dels exàmens de setembre. (Ja em perdonareu que no m'hagi interessat gaire pel tema i no us pugui confirmar si ho preveu o no ho preveu, com a mínim a l'ensenyament obligatori). Afirmava, el conseller, que la supressió d'aquestes proves extraordinàries anaven en contra de la cultura de l'esforç.

I segurament tenen el dret de preguntar-se: què té a veure el conillet de l'amiga amb la cultura de l'esforç? Molt. Tenc la certesa que tots ens podem imaginar la història d'aquest conillet escàpol. Un bon dia, passejant per la plaça Pere Garau, per una fira o per una botiga d'animals, un al·lotó, avorrit de Plays Stations, DVD's i altres atributs, es degué encaparrotar amb el conillet. La tolerància malentesa, la pseudopor a generar un trauma infantil d'incalculables conseqüències o senzillament el fet de tenir callada una estona la criatura varen fer fer la barrina a uns pares que potser també anhelaven miniparadissos bucòlics. La realitat hauria de ser una altra. Calia dir que no, perquè un conillet no és un animal per tenir-lo a casa, a un piset. Entre d'altres raons, perquè no és de natura aquerubinada i pixa, caga i embruta com tota bestiola. Podria suposar que, a més de si era adequat o no, els progenitors no es plantejaren una altra cosa: si l'infant se l'havia guanyat o no.

L'escola, encara que li agradàs al conseller i a molts d'altres humans, no pot convertir-se en un redreçador, en l'únic, d'uns hàbits socials. Però més enllà d'aquesta evidència, n'hi ha una altra: els exàmens de setembre no serveixen per a res, ni fomenten la cultura de l'esforç. No entraré en filosofies de si aquestes proves extraordinàries són contràries a l'esperit de la LOGSE o de la llei que sigui. Són senzillament inútils. Voler presentar, com ho feia el conseller, les proves de setembre com un al·licient perquè un alumne pugui recuperar (hem d'entendre els coneixements) el que no ha assolit durant el curs és desconèixer radicalment la realitat que té entre mans. No són ni un al·licient per a la cultura de l'esforç, ni tampoc una panacea, com el conseller semblava donar a entendre. En la immensa majoria dels casos, l'alumnat allò que fa és mirar-se una mica per damunt els coneixements que hi entren els darrers dies d'agost i es presenten a aquests exàmens com qui compra un dècim de la loteria. A més l'alumnat sap, perquè no és beneit, que els continguts de setembre estan molt rebaixats. Per tant, aprovar l'assignatura per setembre -diguem-ho així en terminologia clàssica- no és cap garantia de poder seguir la matèria del següent curs amb normalitat. Per altra banda, la no existència d'unes proves de setembre no és cap entrebanc perquè l'alumnat no pugui mirar de recuperar -via estudi, seguint les recomanacions del centre, anant a classes particulars, etc.- allò que no ha fet durant el curs. Evidentment que ho pot fer i no sé si escriure que ho hauria de fer. Ho pot fer de la mateixa manera, tant si hi ha exàmens de setembre o no. L'alumnat sap que si vol posar-se al dia d'una matèria que no té aprovada, ho pot fer lliurement: això és fomentar la cultura de l'esforç. Sap que en començar el nou curs segurament es trobarà amb una avaluació inicial i que si vol seguir el ritme dels companys, pel que fa a coneixements, no li queda altra alternativa que mirar-hi de posar un poc de remei. Ara bé, lligar la cultura de l'esforç als exàmens de setembre, fer-ne una «causa belli» com en fa el partit popular em sembla una solemne bajanada. Absurda, com el destí del conillet de l'amiga.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris