nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín:
14°

La memòria encesa

La memòria té les seves debilitats. Quan vol és poderosa i persistent, però també passa per llacunes que apareixen quan menys s'espera. Coses que semblen sense importància poden quedar enregistrades talment els alfabets i els dibuixos antics que sovintegen a les cares llises de les pedres cremades pel sol de tots els deserts. La memòria és companya fatigada capaç de jugar males passades i, també, de fer reviure belles històries que arriba a moments en què ja és difícil destriar què hi ha de veritat en cada una de les seves imatges.

Viatjant, intentant comprendre un poc la vida i els sentiments de la gent, sempre apareixen instantànies que no es volen desprendre de la memòria. És del cas que ara encara sura d'una família cristiana de Ma'lula que -corria el mes de setembre- celebraven la festivitat de santa Tecla i oferiren al visitant la possibilitat de compartir la taula amb ells. Bona gent. També travessant Iemen amb els transports públics, compartint taula, qat i paisatge amb uns habitants que, jutjats des de lluny, a vegades es diu que no són massa amigables... Mentides. Idees falses que, per sort, tornen més veritat i més clares a mesura que el temps les fa llunyanes. És com quan s'entra a una casa de Núbia. Allà, lluny del pas dels turistes, s'hi troba l'hospitalitat més vertadera. El temps passa lentament i sol succeir que abans d'anar-se'n ja es pensa en el moment de la tornada. S'esdevé que, sense proposar-s'ho, creixen trossets de família i amistat allà on un s'hi va trobant bé. Una lluita constant contra la pervivència de les fronteres.

Potser alguns dels bons instants quedaran escrits i així algú compartirà les emocions de qui ho ha viscut en primera persona. Si una persona, basta una sola persona, t'atura pel carrer i et diu això: «M'ha agradat, sembla que hi he estat», llavors podràs pensar que és com si li haguessis proporcionat una camisa nova de la seva talla exacta. I que aquesta és la millor recompensa. Tot això ha vingut a la memòria perquè, exactament aquesta, fa 400 setmanes que Instantània surt a Diari de Balears.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris