algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
11°

Les seves pors, les nostres llibertats

Amb un cap d'Estat en funcions o en rodatge, en el millor dels casos, l'Estat Vaticà s'ha torbat només mig dia a contestar la iniciativa legislativa de l'Estat Espanyo. I ho ha fet d'una manera que ataca directament l'autoritat d'un parlament democràtic. El príncep (de l'Església) i ciutadà colombià, López Trujillo, s'ha permès anar més enllà de la religió i ha demanat als servidors d'un altre Estat, el nostre, que segueixen les ordres del seu. M'indignaria igualment saber que el bocamoll del senyor Moratinos es permetés fer públiques recomanacions als membres de la Guàrdia Suïssa sobre com s'han de comportar, opinàs que és una autèntica pardalada anar vestit en el segle XXI com es dissenyà en el XVI o confirmàs que la qualitat de la nostra democràcia és immensament superior a la principesca que es desenvolupa en la capella Sixtina. I no crec que sigui per xovinisme ni per un nacionalisme mal d'entendre que m'encabrona aquesta intromissió en les meves llibertats, sinó perquè representa un atac a la nostra legalitat, la que considera els funcionaris públics com els encarregats de fer possible la igualtat de tots els ciutadans al davant de la llei. M'era mal d'entendre com en el tardofranquisme l'Estat va permetre que certs apotecaris es negassin a la venda de preservatius, sense advertir-los que l'apotecaria no era només un negoci privat sinó, també, un servei públic que gaudeix de la protecció estatal enfront de la llibertat d'empresa, les lleis de mercat i de la competència.

l l l
Ara imaginau que trenta anys després de morir el dictador qualcú vulgui utilitzar els funcionaris per defensar una opció (política?) davant de la igualtat de la ciutadania. És increïble, però passa. I consti que no critic l'opinió de qui estigui en contra del matrimoni entre homosexuals, que l'opinió és lliure i el matrimoni encara més, sinó la convocatòria a la rebel·lió dels servidors públics que ho són per a complir la llei. Que excomuniquin, si s'atreveixen, els homosexuals que optin pel matrimoni, que aquest és el seu àmbit d'actuació i la seva competència. Segur que no ho faran perquè la seva no és una lluita per defensar el dogma sinó per no perdre influència en vida política dels Estats. Viuen en la misogínia total i absoluta i el que més els molesta d'aquests matrimonis no és la incapacitat per a la reproducció, que a les hores haurien d'expulsar de la seva organització a tots els matrimonis canònics que opten per no tenir fills, tot i no presentar limitació biològica per a fer-ho; els que el molesta és que aquestes unions són pactes entre iguals i ells entenen el matrimoni com la seva església: un sexe mana i l'altre obeeix. Tal vegada els seria més fàcil d'acceptar-ho si la llei que els permet instauràs la figura del dominant i del dominat, perquè temen la igualtat. Però a mi les seves pors no m'importen i que facin el que vulguin amb elles. A noltros ens toca defensar les nostres lleis i la llibertat que fan possible.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris