nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
17°

Marketing de confrontació

Vaig aterrar a una pàgina d'internet on es parlava del marketing de confrontació. A Amèrica Llatina utilitzen el terme «mercadeo» en lloc d'aquest anglicisme. Me sembla més suggerent, com sorgit de les pròpies entranyes del que és llatí i mediterrani, que sempre hem sigut gent de comerç. «Mercadeo», ressona a títol de tango nascut en el més, enigmàtic, fosc i profund lupanar porteño. Seductor. Me va interessar, mercadejar amb la confrontació. Actual. L'essència del nou mercadeig, serà, llegida la pàgina, saber planificar totes les nostres jugades estratègicament per vèncer els nostres rivals. Res de satisfer al potencial client, res de qualitat, res de tot això. Coverbos. Simple i fredament, lluny dels impulsos i dels sentiments, vèncer al rival. La filosofia «killer». «Freddy contra Jason», on Freddy que està a l'infern ressuscita Jason per seguir lluitant. Extraordinari, però gens constructiu. Li direm marketing. Lluny de la filosofia i de l'estètica de la violència, amb la lògica clàssica, concretament a la relació de contrarietat, s'entén que dues proposicions contràries no poden ésser mai vertaderes al mateix temps, encara que sí poden ésser al mateix temps falses. Si investiguem una mica més, per Hegel la diferència entre «afirmatiu» i negatiu», entre sí i no, és una mera decisió d'acord amb les contingències del pensament. Encara més, Plató diu que el saber entremig de les coses, entre l'ésser o no ésser, entre el blanc i el negre , és l'opinió. Ell no era molt partidari d'estar contínuament pendent del coneixement mutable. En canvi en el mon de la política, també a la vida quotidiana, és absolutament necessari. En política, la filosofia «killer», el marketing de confrontació, conduiria simple i absolutament ignorar el ciutadà. Al marge de cap altra disquisició filosòfica, el ciutadà té raons de pes per reclamar ser el destinatari i beneficiari de les actuacions de l'administració i de la política. Entre altres, tan contundents com el fet de ésser qui paga els impostos i elegeix els representants populars. Però aquestes són qüestions sabudes. Ara, per què aquest llarg preàmbul? Pareix ésser que el govern central, després de mostrar desacord en la forma d'actuar del Govern de les Illes balears amb relació a l'execució dels convenis de carretes, torna a posar sobre la taula una nova proposta de conveni de més quantia que les anteriors. Vers als convenis anteriors la relació entre els governs ha estat de contrarietat. Recordem la lògica clàssica: dins la relació de contrarietat poden ésser les dues (pro)posicions el mateix temps falses. O la saviesa popular: val més un mal acord que un bon plet. Cal recordar, que a diferència de temps passats, actualment hi ha possibilitats de parlar, que els dos governs estan en un escenari de negociació, que es poden arribar a acords. Davant aquesta nova situació, el nostre govern conservador amb qui pensarà, amb Hegel, amb Plató, amb la lògica clàssica o en Freddy i Jason? Basta que pensi amb els ciutadans.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris