bruma
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
10°

Res pus

A començaments dels vuitanta, uns coneguts -a les hores, descaradament joves- decidiren celebrar un matrimoni civi. Els pares no compartien el gust per allunyar-se dels cerimonials d'una religió que manifestament no professaven ni entenien les raons per a fer un acte civil i minimalista. Intentaren negociar canvis en la proposta i, al final i davant l'altra alternativa de la convivència «sense papers», adoptaren una postura d'escrupolós respecte a la provocativa decisió. La majoria dels parents se sorprengueren del que encara era una novetat però decidiren que s'estalviaven un sopar, sempre millorable, i una missa, a la qual sempre sembla hi has anat abans. Tothom, per un motiu o per l'altre, per pura conveniència, convicció o tolerància, ho entengué. Tothom, menys un matrimoni d'edats semblants als pares dels nuvis i amb fills que fregaven el moment habitual de constituir-se en parella. Entraren alçurats a la casa del nuvi demanant explicacions a la mare del perquè de tanta transgressió i mal exemple, de com aquella dona amb creences religioses podia consentir aquella malifeta que era una taca per la família. La mare, corpresa, suportà l'envestida i contestà, irada, que els seus fills eren els seus fills amb independència dels seus actes i que si havien decidit una actuació, ella, amb raó o sense, els defensaria. Sembla la prehistòria i ara fa riure, però només fa una vintena d'anys la decisió de no passar per la vicaria podia ser causa d'incomprensions i d'enfrontaments generacionals.

l l l
Han passat els anys, la societat ha evolucionat i l'elecció dels tipus de casament és una opció en llibertat sense més transcendència. De fet, segons l'INE, de 4.581 noces celebrades el 2002 a Balears, el 41% (1.884) no foren beneïdes per cap religió. Entre els que no han passat per la benedicció religiosa hi ha la majoria dels fills d'aquells que fa vint anys cridaven ofesos per l'afronta. Ara ja ni criden ni distingeixen entre els néts fills de matrimoni canònic i els que no ho són, ni d'aquests amb els que, per no ser, no són ni fills de matrimoni, que també en tenen. Les famílies no són allò tan senzill de pare, mare i fills. Hi ha fills d'un pare que viuen amb un altre o d'una mare que no comparteix la maternitat amb ningú o d'una mare i un pare diferents... i ningú no s'escabella ni en fa distincions, per molt que alguns cridin damunt la trona. Ematrimoni homosexuaque ahir s'aprovà és una passa més en la igualtat i en les llibertats civils. Els que ara criden i recullen signatures en contra de la llibertat dels altres (mig milió en presentaren despús-ahir per a forçar una llei on es reflecteixi que el matrimoni és entre un «home-home» i una «dona-dona»: ves quines ganes de ficar el nas en la vida dels altres) tendran fills i amics que mostraran la seva «diferència» amb llibertat. Potser de tot d'una no l'acceptaran, després no l'entendran i al final faran part d'una normalitat que s'ha torbat massa. Res pus.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris