algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
10°

Petita història del premi «Faula»

M'ha alegrat tenir notícia de la iniciativa, llargament madurada per Jaume Ensenyat, president del Museu de Sóller-Casal de Cultura, de recuperar el premi de la crítica Faula per a obres literàries editades a Mallorca. Aquest premi tingué una inicial funció: reivindicar la memòria del cavaller i escriptor mallorquí del segle XIV Guillem de Torroella, un dels nostres clàssics, poc conegut, autor del poema narratiu artúric Faula, que explica en primera persona un viatge meravellós dins el ventre d'una balena fins a una illa mediterrània, on es troba el rei Artús encantat i la seva germana Morgana. Els fundadors d'aquest premi, que s'inicià amb les obres publicades el 1956, foren el mateix Jaume Ensenyat, Margarida Magraner i Antoni Vicens, sollerics tots tres, els dos darrers amb arrels franceses. Eren joves inquiets de vint i pocs anys, aleshores, i en l'estrena del guardó van tenir la sort de poder premiar Bearn o la sala de las muñecas (1956), de Llorenç Villalonga, en la primera edició castellana que havia passat bastant desapercebuda. Els anys següents compliren la funció de subratllar la importància d'altres obres: El dolor de cada dia (1957), de Jaume Vidal Alcover; Crist (1958), de Miquel Serra Pastor, i Els condemnats (1959), de Baltasar Porce. Al llarg de quatre anys, com podem veure, havien acomplert la seva funció en quatre camps diversos de la creació literària: novel·la, poesia, assaig biogràfic i teatre. Després, el premi Faula va desaparèixer. El premi era honorífic, però s'escau esmentar la intervenció de l'escultor i dibuixant Pere Martínez «Pavía», que va dissenyar una balena en ferro forjat la qual va servir per deixar constància de la distinció. Per causes que ara no puc recordar, a Can Sabater de Binissalem, la Casa-Museu Llorenç Villalonga, hi havia dues balenes de ferro, obra de «Pavía». Na Fiona Campbel observa que la presència del dibuixant i escultor era aleshores palesa.

-Si més no havia intervingut en dues de les obres que has esmentat, entre les guardonades.

-I quines eren?
-El dolor de cada dia i Crist, és a dir, les que aconseguien el premi Faula en el camp poètic i el biogràfic.

-«Pavía» té una important trajectòria com a escultor, i ara mateix cal aconsellar la visita a la seva exposició antològica en el Casal Solleric.

-Sens dubte, però durant els anys cinquanta, dels quals ara parlam, es projectava com a dibuixant i féu dues il·lustracions magnífiques per als llibres de Vidal Alcover i Serra Pastor.

-Crec recordar les seves portades: un perfil en blanc sobre fons gris perla i un retrat de Crist per a l'edició d'Atlante, que sempre m'ha semblat extraordinari.

-Durant aquella època, en Pere «Pavía» pintava pel carrer i en els bars acompanyat pel felanitxer Josep Bover, un altre gran mestre del dibuix.

-Sí. Però aquella portada del llibre Crist aconsegueix un resultat rotund i efectiu amb una economia extraordinària de línies.

-Durant aquells anys el treball d'edició d'Atlante fou molt important.

-Ja em diràs. Si a més deCrist hi afegeixes la primera edició de Bearn...

-Sense oblidar les edicions dels Premis Ciutat de Palma de novel·la i teatre...

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris