nubes dispersas
  • Màx: 19°
  • Mín: 12°
19°

Matas, la literatura i el Quijote

La notícia literària de l'any acaba de produir-se. La Real Academia Española de la Lengua ha ofert la compra d'una edició especial d'El Quijote al Govern de cada autonomia, i el Molt Honorable Jaume Matas i Palou ha estat el primer, entre tots els presidents, a respondre afirmativament. De manera que s'ha guanyat els elogis de l'altre president, el de la RAE, que és el senyor Víctor García de la Concha. Ignoro si les ofertes que fa la RAE són com les de Planeta, que tenen premi. Si és així, ben segur que don Jaume va sortir, de la signatura del contracte, amb un rellotge submergible per a ell i un collar de perles cultivades per a la seva senyora. Poden aviciar-lo, els acadèmics, perquè s'ha deixat un dineral a la venerable Academia. Vint-i-vuit mil cinc-cents euros (uns cinc milions de les antigues pessetes), a canvi de cinc mil volums de la més universal de les obres de Cervantes. Els llibres adquirits, en teoria, s'han de destinar a les biblioteques públiques i a les escoles de les Illes Balears, i portaran, a la primera pàgina, una salutació del President Matas. No hi ha res a dir. Qui paga, mana. I una vegada coneguts els camins, més aviat controvertits, per on transcorre la seva carrera política, aquesta és la manera més ràpida i segura que té d'assolir la immortalitat. És comprensible, per tant, la joia que l'embargava en el moment de fer-nos saber l'operació literariofinancera que acabava de tancar. Pel que fa a nosaltres, la gent del carrer, ens hauríem de congratular amb la notícia, perquè provinent, com prové, d'un Govern que desvia els diners d'Educació cap a les bicicletes, la compra de llibres suposa un canvi d'actitud força lloable. Tanmateix, és difícil que piquem de mans. Una flor no fa estiu, i ens guanya la malfiança. A més a més, es desprèn un tuf de fatxenderia fàcil d'aquesta aposta entusiàstica del president per la novel·la d'El Quijote. És indubtable que Cervantes, quan va escriure la més gran de les seves novel·les, no s'imaginava que, quatre-cents anys després, conservadors i socialistes pretendrien convertir-la en símbol de l'horterada nacional, com el bou d'Osborne o qualsevol de les iniciatives de Bono. En conclusió, estic convençut que Matas ha comprat una edició completa d'El Quijote «para ofrendar mayores glorias a España», i no per proveir d'una novel·la excel·lent els prestatges de les biblioteques públiques. Hi ha, en aquesta compra a l'engròs, una voluntat clara de relacionar literatura, llengua i pàtria. El senyor Matas no s'ha posat mà a la butxaca perquè consideri indispensable que els ciutadans d'aquesta comunitat tinguin a l'abast la millor literatura del món. No, ni prop fer-s'hi! Si fos així, a hores d'ara trobaríem les obres de Shakespeare, Borges, Miller, etcètera, a qualsevol escola i biblioteca de barriada. I no és el cas. Tampoc no tinc constància que el President s'hagi interessat per adquirir una edició completa del Tirant lo Blanc, encara que molt possiblement en sé la causa. Joanot Martorell era de Gandia, i els únics valencians que ens és permès de mirar amb bona cara són els de Cartagena. A la literatura castellana la vol universal, el president. A la catalana, localista, xoquinera. Això no evita que, de tant en tant, tingui paraules amables envers el món literari autonòmic. A l'exposició organitzada per l'IEB, a la Llonja, va proclamar que els escriptors balears no ens hem de sentir sols. No sé si m'incloïa a mi. Però, a mi, que m'oblidi. En segons quines situacions, la solitud reconforta. Sempre serà millor caminar sol, que mal acompanyat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris