muy nuboso
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
12°

Basques 2005

Una nova visita a la terra de Bernardo Atxaga -aquesta en època electoral- em confirma en la idea: Quin gran país Euskadi! En la meva modesta opinió el País Basc reuneix una sèrie de condicions que el fan un lloc fantàstic com a mínim per al turista. Donosti és segurament una de les ciutats més belles del sud d'Europa. El Guggenhaim o el Chillida Leku són catedrals de la sensibilitat i de les proporcions. El menjar, la gastronomia, una delícia incomparable. Els bascos són gent noble i simpàtica, conversadors divertits i afables. Crec que durant alguns anys es va fer una campanya que tenia com a lema: vine i conta-ho! I efectivament, tot i la mala imatge que el problema del terrorisme ha generat, la visita a aquelles terres és absolutament recomanable. Ara bé, Euskadi a més de les virtuts assenyalades té un fort component polític. Les darreres eleccions no han suposat cap gran novetat, més aviat han complicat encara més un panorama de per si complex. Si parlam de blocs, constitucionalistes i nacionalistes, els resultats mantenen estable la situació. El nacionalisme continua essent clarament majoritari, si bé qui surt més reforçat és l'opció més radical. Ja sé que des de Madrid no faran mai aquesta anàlisi, però podríem dir que l'anomenat pacte antiterrorista i polítiques més aviat poc presentables com el tancament de diaris o la il·legalització de partits, en lloc de debilitar els batasunos, els ha donat oxigen. No puc entendre una certa alegria en els grans partits a nivell estatal davant uns resultats que a les seves files simplement inverteixen els termes -el que guanya el PSOE és el que perd el PP- i que, per altra banda, demostra que l'ombra dels de les pistoles no minva, sinó que augmenta. El Partit Nacionalista Basc (PNB) certament pateix un petit retrocés, però un retrocés que l'ubica en els percentatge en què s'ha mogut tradicionalment; un retrocés que s'explica per una banda per la manca de mobilització d'una part del seu electorat i per una altra banda perquè el vot més ideològic, sobretot a Guipúscoa la zona més nacionalista, en un petit nombre ha retornat -tancant files- als hereus d'Otegui o ha anat a Aralar. El PNB manté l'hegemonia, si bé la manté amb un punt de dificultat tant a nivell extern, on la situació aritmètica és més incòmoda, com a nivell intern, on se sentiran crítiques per la campanya de perfil baix i de moderació que s'ha feta. El PSE-PSOE puja, però ho fa amb manco embranzida de la que s'esperava que aportaria l'efecte Zapatero, i també té complicat gestionar els resultats, perquè externament es mou en la dicotomia si pactar amb el nacionalisme o quedar enrocats en l'oposició i el frontisme; internament perquè també hi ha sectors importants del partit que han sortit de mare, i és necessari tornar la calma i la unitat a l'organització. Finalment, remarcable també, la llenegada del PP, que baixa i ho fa de forma notòria, ja que perdre quatre sobre una escassa vintena que tenia no és poca cosa; un PP que es mogui entre tercera i quarta força a Catalunya i Euskadi i tengui tan poc pes a Andalusia no pot aspirar a recuperar la Moncloa; si el PP no surt de la caixa de bruixes de l'11 de març i de la uniformitat absoluta en relació a l'estat autonòmic, deixarà camp lliure al PSOE en un camí triomfal. Segurament el Pla Ibarretxe no ha sortit reforçat, però el problema -per als que estan preocupats per la unitat d'Espanya- no és que no s'hagi reforçat la proposta de lliure associació d'Euskadi amb Espanya; el problema és que s'ha reforçat la proposta dels que no en volen cap d'associació i el que és més greu, des del meu punt de vista, dels que demostren tebior a l'hora de condemnar assassinats i conductes delictives. L'objectiu continua essent el mateix -un objectiu no admès i rebutjat pel pacte antiterrorista-, aconseguir que els sectors de l'esquerra basca radical apostin per la via política; i perquè això sigui així els partits estatals han de canviar alguns conceptes claus i baratar de prioritats. Es presenten setmanes apassionants i de molta especulació. I en aquesta conjuntura no es pot descartar l'opció d'una nova convocatòria que a qui més podria beneficiar seria al PNB.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris