algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 10°
15°

Fumata Blanca i canvi de mentalitat?

Malgrat estar batiada, haver combregat i haver-me casat per l'església, he de reconèixer que, ara mateix, sóc militant activa del laïcisme. I no perquè m'hagi esforçat en desfer-me de les creences religioses que m'inculcaren de petita. Ni tan sols guardo cap mal record dels meus tretze anys d'escolarització a un col.legi auster, on quasi tot era pecat. No, decididament l'agnosticisme m'ha impregnat sense assabentar-me, sense voler, sense que personalment ho hagi decidit així. Però, sempre he professat un sentit respecte per les conviccions dels altres; fins i tot m'he sorprès a jo mateixa contemplant, amb certa enveja, aquelles persones que, a la sortida de l'església o després d'un acte religiós, se senten reconfortades.

Tot plegat, ha fet que observàs la mort del Papa amb certa distància, intentant comprendre la desolació dels que es manifestaven profundament afectats per la pèrdua del seu Pare Espiritual. He procurat reservar-me les opinions sobre el desplegament mediàtic que el denominat «món occidental» ha fet de l'esdeveniment. No obstant això, he de confessar que m'ha incomodat que un estat laic hagi reduït les seves cròniques informatives al Vaticà des de fa setmanes. També m'ha produït un sentiment de desaprovació l'escenificació masclista de l'Església Catòlica. Crec que les successives escenes aparegudes a les pantalles televisives han posat de manifest l'immovilisme de la cúpula eclesiàstica. Exactament igual que l'islamisme o el judaïsme, les altres dues grans religions de l'àrea mediterrània. Com a femenista que sóc, me posa de mal humor la constatació que, dins de la institució catòlica, els homes i les dones no siguin iguals ni tenguin les mateixes oportunitats.

No poso en dubte que el papa que ens ha deixat va tenir encerts i errades, com tothom, però els grans problemes estructurals que s'arrosseguen des de fa segles, segueixen pendents de solucionar-se. Mentre estic redactant aquest escrit, els 115 cardenals que han de triar el nou Pontífex estan allotjats, per primera vegada, a la residència Santa Marta, un edifici de cinc plantes aferrat a la Basílica de Sant Pere. El luxe i les comoditats de les quals disposen m'han duit a reflexionar sobre el distanciament de la cúpula eclesiàstica i el poble. No puc evitar que me vingui al cap que tres quartes parts del món passa fam, i que seria una bona iniciativa desviar els costs de certs «luxes vaticans» cap a iniciatives encaminades a paliar les mancançes dels més necessitats. Sempre he professat una gran admiració pels misioners que ho deixen tot per ajudar els altres, però, precisament aquests dies, tinc la convicció que malgrat pertanyi «tècnicament» a la mateixa institució que els cardenals que aclaparen l'atenció, realment existeixen pocs punts de convergència entre uns i els altres.

Seria bo que la Fumata Blanca, que anunciarà al món l'arribada d'un nou Papa, anàs acompanyada d'un canvi de mentalitat que permetés a l'Església Catòlica adaptar-se als temps que corren i a les necessitats reals dels seus seguidors.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris