algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
14°

La falç de Sant Jordi

En aquell temps que les gallines tenien dents, cada any, a una fera ferotge, havien de donar la filla d'un cavaller. Les malaguanyades noies eren portades a baix i allà esperaven fins que se les enduien, i se les cruspien. Un any, però, tocà a una noia d'una casa més encertada en allò de les devocions, i quan es trobà a peu de portal i ja sentia els bramuls de la fera que s'apropava a ella, de tan devota que era, pregà i reclamà l'ajuda de Sant Jordi. Tot just acabar la pregària, sentí la manera de galopar segura i falaguera d'aquell cavall que hem vist mil vegades, tot blanc i, fins i tot, amb crineres de flames, muntat pel nostre personatge que, després d'haver escoltat els precs, s'havia apropat a ella en el moment que el drac (amb un cap de la mida d'una viga de tafona) començava a fer sentir el seu alè en la pell fina de la noia. El final, tots el coneixeu: li clavà la llança i el drac, fent uns esgarrips que trepanaven el cervell als que s'ho miraven des de casa, caigué mort. De llavors ençà, aquest pas ha arribat fins a nosaltres i li fem festa al «beneït Sant Jordi».

Al S.XIX la Renaixença el consolidà com a símbol d'una de les més antigues nacions sense estat, un sant que ja era conegut a tota Europa, simbolitzant l'acció divina del domini de l'home, sobre el medi natural.

Passat demà no es conmemora només Cervantes i Shakespeare, també Josep Pla, que detestava els efectes devastadors de la naturalesa i contemplava sovint, des del seu Pedró de Pals, la bellesa dels resultats de la mà de l'home sobre la terra, i que s'encomanà a aquest sant, un 23 dabril de l'any 1981. L'acte de matar el drac simbolitza la «discreta» agressió de l'home sobre la terra. Pla, que jugà tota la seva vida a ser pagès, trobava en l'ofici dels vinyaters, una de les funcions més civilitzadores del paisatge i de la vida, de totes les que existeixen.

Jordi, que prové del substantiu georgós, en grec, significa agricultor, treballador de la terra i específicament: jardiner o vinyater. Quan els grecs funden Emporion, obren la porta des de l'Empordà a l'entrada de les primeres vinyes de tota la península ibèrica. Gea, terra. Érgon, treball del seu cultiu. Jordi, en la seva etimologia, evoca el camperol, tot i que ara és el patró d'aquells que ens miram el cel amb el desig de tenir bon temps per vendre molts llibres. En les llengües semítiques sembla que Adam significa «roig», el color de la terra, on el creador va pastar al primer home segons l'antic bestseller, aquell que avui (encara) és conegut com «La Bíblia» i que la història tant l'allunya en continguts dels seus santíssims sants més actuals. L'agricultor, fou el primer home i el primer protagonista. El nostre personatge, a part de pagès, també es féu guerrer, i amb el temps, patró de tots els catalans.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris