nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
14°

Euroregions, eurooportunitats

Les necessitats de connexions externes de l'economia balear són paleses. El tema no és nou; és històric, cosa que sovint s'ha oblidat, amb presentacions grotesques d'unes illes isolades, amb escassos contactes exteriors fins a l'adveniment del turisme de masses. Però la situació actual, de maduració de l'economia turística i d'albirament de noves oportunitats i amenaces en el marc de la globalització, convida a articular propostes amb d'altres economies regionals, per acarar amb majors capacitacions un futur incert. La qüestió s'ha entès amb claredat a molts indrets europeus que, de mica en mica, vertebren propostes conjuntes i complementàries al marge de les coloracions polítiques de les comunitats que hi intervenen. En aquest respecte, el debat sobre les euroregions constitueix un punt central de discussió, que mou interessos, posicionaments polítics i estratègies de confrontació. La dimensió geogràfica que es reivindica és dispar, i obeeix en alguns casos a pretensions partidistes. Balears intervé en bona part de les iniciatives adoptades, tot i que amb una limitada concreció del que persegueix -i alhora pot oferir- el Govern insular. Així, des del fràgil i improvisat «eix de la prosperitat» (Madrid, Balears, Múrcia, País Valencià) fins al més madur -tot i que incipient- EURAM, tot passant per projectes interinsulars amb les Canàries o amb el consorci IMEDOC, les illes s'apunten a tota aquesta munió d'iniciatives que tenen respostes i resolucions diferents. D'entrada, és un encert que l'Executiu balear hagi abandonat posicions més rígides en relació a l'EURAM, i s'hi avengui a col·laborar; és igualment encomiable que es mantingui -caldria esbrinar, emperò, amb quines condicions i agendes de treball- l'espai de les illes mediterrànies. Però el que resulta incomprensible, des de la perspectiva econòmica i social, és l'aposta per aquesta entelèquia estranya que obeeix a una autoproclamada prosperitat, liderada tot just per governs regionals del PP. Les relacions entre comunitats no poden partir d'històries inventades, ni de tàctiques conduents a la crispació amb d'altres administracions. Balears pot perdre molt amb aquest incoherent plantejament, si atenem que, en el camp de les grans infraestructures, per renda de situació, per l'ampliació comunitària i per mor del nivell de renda nominal assolit a l'arxipèlag, és difícil que puguin venir recursos europeus en quantitats molt rellevants. I no es pot oblidar que, a hores d'ara, Balears és contribuent net a Brussel·les.

En aquesta tesitura, dues premisses es revelen com a substancials. En primer lloc, l'aposta illenca s'ha d'ordenar en uns eixos geogràfics i econòmics que responguin a sinergies socials, econòmiques i culturals reals, amb positives rendes de localització. Així doncs, són sensates les vinculacions que es puguin establir amb la Mediterrània com a espai de vehiculació; i resulten esbiaixades aquelles programacions que contemplen territoris amb els quals difícilment es poden fixar objectius creïbles per a les autoritats comunitàries. L'«eix de la prosperitat» es mantindria si canviés el govern autonòmic a Madrid o a Múrcia? Em tem que sí, la qual cosa invalidaria d'entrada el projecte. En segon terme, hi ha aspectes fonamentals en els quals la incidència europea sobre Balears, integrada en una euroregió, pot ser molt positiva. Em referesc, sobretot, a les infraestructures enteses com a potencial de servei i amb vocació de permanència: les que infereixen el capital social públic i, també, les que involucren polítiques que, com en el cas del turisme, gaudeixen de clars avantatges comparatius en el cas de les illes.

Balears, atenent la seva condició insular, pot dir poques coses en aquelles grans inversions, més sorolloses, que contribueixin a articular l'arc mediterrani, com ara els trens d'alta velocitat, les autopistes o els eixos portuaris de primera dimensió, com és el cas de Marsella-Barcelona-València. Però té molt a dir en tot allò que afecta les infraestructures silencioses. Així, la veu insular hauria de ser important en el camp del turisme de masses, també tenint en compte el seu privilegiat posicionament en el mercat, tant des de la perspectiva macroeconòmica com empresarial. L'experiència insular pot ser reveladora ara, quan s'apunten diferents estadis de creixement turístic a la conca mediterrània. Al seu torn, el Programa Marc europeu d'I+D+I pot proporcionar recursos econòmics a les illes, en uns moments en què són previsibles retallades draconianes en els programes convencionals. La qüestió pot esquitxar en positiu altres aspectes en què Balears té una situació de clar desavenç: unes inversions reals esquifides per part de l'administració central (0,7% de mitjana entre 1996 i 2003, tot i tenir el 2,2% de la població espanyola); l'existència de prestacions i serveis socials, ocupació i formació professional per davall del conjunt estatal; una despesa anual per estudiant de 3.188 euros enfront d'una mitjana de gairebé 3.300; o una despesa sanitària pública per càpita de 772 euros, mentre que la xifra espanyola és de 900.

Pensar en clau d'euroregió significa estendre ponts d'entesa envers les altres comunitats que la poden integrar, i actuar des de la més estricta lleialtat institucional, tot eludint les invencions artificials que, al cap i a la fi, es fan servir com a arma política i poca cosa més. Per la seva trajectòria econòmica, Balears té aportacions rellevants a fer i, al mateix temps, es pot veure afavorida si la seva estratègia és, a més de lleial, intel·ligent.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris