muy nuboso
  • Màx: 11°
  • Mín:
10°

Mallorca, parc temàtic

A la quotidiana fira de les infladures diverses, les fal·làcies, les impostures, els artificis, les fanfàrries, una més una menys, no té gens ni mica d'importància. Ja hauria d'estar curat d'espants, però pel que es veu conserv encara unes racionetes justes però reals de vergonya pagesa, gens ni mica torera per cert, i m'aclapara l'espectacle dels pegats «Sor Virginia» a la ventresca del seny que exemplifiquen els disbarats arquitectònics, els decorats de façana sense res darrere, els dois i les idioteses sense cap raó ni una, si no és la de malmenar el paisatge perquè sí, modificar l'entorn perquè els passa pels dallons, «con un par», i així es veurà qui en veritat comanda aquí. Saben vostès el que vull arribar a dir? Hi són i manen molt, malgrat no constin en les llistes dels regidors de cap ajuntament, ni en les dels diputats per devers el carrer Palau Real. De fet, que batlles i consellers els mengen dins la mà, sense exagerar ni un pèl, està a la vista. I amb les informacions de primera fornada, les corrioles ben untades, un sac de doblers en un clèc! Amb el dit mig i el gros es transforma en deu sacs. O en vint, no ve d'un.

Però quan es tenen tots els cabdals somiats i per somiar, íntimament encara els manca una cosa més: segellar, posar l'empremta pròpia, personalitzar un invent i visualitzar-lo, encara que sigui talment un esvort que fa mal a la mirada del cor de la gent amb honor de nissaga. O precisament per això: com que desentona com un peix enmig del rostoll, com un pegar a son pare, tothom que passa ho ha de mirar forçat i exclamar: això és cosa de don «fulano», deu ser bonic. Sí, no creguin vostès que tothom ho critiqui, pensa-t'ho. Davant qualque esguerrada que fa feredat, algun pic he sentit a dir: oh, mira què «mono»!, d'uns que passaven per allà i s'han parat. I es queden tan amples amb carona de complaença. I això no deixa de ser estrany, sobretot si tenim en compte l'exemple dels nostres polítics, el proselitisme, l'afany per formar, il·lustrar la ciutadania i aconseguir per a ella un alt nivell cultural, un generalitzat compromís amb la cultura, l'honestedat i les coses ben fetes, eh?, no és ver? Bé. D'acord. Conforme. He d'apressar-me a visitar l'oculista. Bo hi faré.

I per aquestes cinc-centes creixen enmig d'un pinar ben avinent de l'Arenal parcs juràssics amb dinosaures enormes i amb cara que els deuen i no els paguen. Neixen «calles del jamón», on s'hi engata dia i nit cabrum amb capells mexicans que, com tothom sap, són ben típics de Mallorca. Afloren illetes senceres convertides amb llocs de beure cervesa a escarada, invadint les voravies i tot el carrer si cal, que els alemanys voldrien tenir a Berlín però no els ho deixen fer; se sobreentén que els berlinesos necessiten dormir a la nit; els arenalers no importa. Sempre he pensat que, un que els veu, sospita que vénen aquí únicament per fer els disbarats que no poden cometre a casa seva. O fins i tot els fabriquen còpies fidedignes de pubs anglesos a Punta Ballena que ni a London, escolti; a més, aquí poden fumar onsevulla i beure alcohol fins a l'hora que els vengui de gust... O qualcú té la brillant idea de col·locar a la Ciutat Jardí un arbre de ferro de mida natural amb ocellets també de ferro que sols els manca que vagin amb piles i cantin. O també devers l'Arenal hi neix a primera línia, com un bolet, un medieval palau gòtic enorme, magnífic i espectral, del millor cartró pedra hollywoodenc, que sols hi manquen llençols blancs i remor de cadenes...

I encara n'hi ha que volen fer un parc temàtic a Sineu, o a Calvià o a qualsevol altra banda? Però si tot Mallorca ja és un parc temàtic! Potser no ens resta res més que el que jo solc oficiar quan ve de visita algun amic peninsular; els dic: benvinguts a la fira de les falsedats, a l'empori de les falsificacions, al parc temàtic de les golafreries; sigueu benèvols, compadiu-vos de mi, qualsevol cosa que em podeu dir jo ja la sé; parlem de la família...

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris