algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 10°
17°

Benet XVI no riu, ni emociona

17,50 hores. Comença a sortir fum per la xemeneia de la Capella Sixtina. No era negre, però, inicialment, tampoc no acabava de ser nítidament blanc. Hi havia dubtes. Les emissores de ràdio i els canals de televisió traslladaven a l'audiència, amb incertesa, la probabilitat que es tractés d'una fumata blanca. Les campanes no sonaven i existien alguns dubtes entre els periodistes. La incertesa durà únicament alguns minuts. Ben aviat començà el formigueig en direcció a la Plaça de Sant Pere. Es confirmava que el fum era blanc. Auguris. Alegria. Nerviosisme. Les campanes comencen a repicar amb força. Vint-i-quatre hores havien estat suficients per elegir el successor de Joan Pau II. Elucubracions. Travesses. Ratzinger? Tettamanzi? Shönborn? Les interpretacions sobre el significat d'aquella elecció tan ràpida obrien tot un seguit d'especulacions. L'opinió pública es començava a decantar per la lògica i es feia evident que havia estat un conclave ràpid, controlat i podia significar el control absolut de la Cúria Vaticana. En conseqüència, hom imaginava que l'elegit era un dels favorits, un papable, un candidat previsible i un dels cardenals més propers al papa anterior i a la seva gestió. Una hora després, aproximadament, s'obre la balconada de la basílica. Apareix el cardenal Medina, protodiaca del Col·legi Cardenalici, i anuncia l'elecció. «Habemus Papam Joseph cardenal Ratzinger, que ha pres el nom de Benet XVI». Uns minuts després, el bavarès Ratzinger apareixia revestit, saludava la multitud congregada a la Plaça, es dirigia als assistents i al món amb una al·locució breu i impartia la benedicció solemne. Tota l'expectació creada durant poc més d'una hora i tot el misteri generat durant aquests darrers dies s'esvaïa. Ratzinger havia entrat papa al conclave i en sortia ratificat papa pel col·legi cardenalici. D'aquesta manera, es posava de manifest que l'estadística i la tradició també es poden rompre, però sobretot es feia evident que en aquesta elecció tot havia estat controlat i el resultat final havia estat preparat amb cura, sense fissures i amb autoritat per part de la Cúria Vaticana. És a dir. per l'entorn continuista de Joan Pau II. D'aquella eufòria continguda es passà immediatament a la reflexió, a l'anàlisi i a la interpretació. Amb l'elecció de Benet XVI es posa punt final a l'escenificació que l'Església romana ha fet d'ella mateixa davant el món i de portes a dintre. No és un bon moment per a l'especulació ni per a judicis superficials i fets a corre-cuita. Això no obstant, hom té la percepció que amb l'elecció com a Papa del Prefecte de la Congregació per a la Fe i la Doctrina allò primer que es posa de manifest és la ratificació, la continuïtat i la legitimització doctrinal del pontificat de Joan Pau II. Ratzinger va ser un dels teòlegs del Concili Vaticà II i un dels pensadors catòlics més brillants de la dècada dels setenta, però ha estat, sobretot, l'home de ferro i un dels pals de paller durant el llarg pontificat de Karol Wojtyla. D'aquell brillant professor de Tubinga, company de H. Kung, assessor del Concili i mestre de Boff ja en quedava ben poc fa molt temps. Ratzinger és, fonamentalment, el símbol de la nova autoritat i l'ideòleg de la neocristiandat, tal i com explicità en l'homilia que pronuncià dilluns, en la ceremònia prèvia a l'inici del conclave. Ratzinger a partir d'avui comença una nova travessia, tot portant la flama de l'essencialisme catòlic i reafirmant la necessitat de ser un papa antivirus, destinat a vetlar per la doctrina i el discurs catòlic amb tota la seva integritat, contra allò que ell mateix ha definit com a dictadura del relativisme. Benet XV, el seu antecessor, va ser elegit en plena conflagració bèl·lica, en un context de divisió profunda a Europa i destacà amb el seu missatge pacificador. Ara, gairabé cent anys després, podria tenir un continuador, sobretot si és conscient que la divisió, en aquest segle XXI, és sobretot profunda en el si de l'Església. Esperem un pontificat conciliador i reconciliador, malgrat que tot allò que hem pogut intuir els darrers mesos, des que era evident el final de Joan Pau II fins al dia d'avui, és que Ratzinger fa ja temps que era el papa «in pectore». Ratzinger no riu, no emociona ni s'emociona. Ratzinger controla, observa i raona.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris