algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

Gran fi de festa

A la vista de com ha estat jutjat el difunt Karol Wojtyla, esbossar una previsió de futur semblaria una temeritat. Si no hem après a contar les coses com han estat, profetitzar-les és un doi. Qui sap què farà Ratzinger... Grans reformistes han pertangut abans als nuclis més durs dels règims anteriors. Adolfo Suárez es va enginyar per menar una dictadura de cap a una democràcia des de la Secretaría Nacional del Movimiento. I, si en política terrenal les coses de vegades guarden sorpreses d'aquest gruix, poques coses es presenten com a segures en una institució feta de cel i de terra, d'esperit i de matèria. D'entre aquestes poques coses, la més constatable és que al cardenalat i a tota la jerarquia els ha verament encantat el bany de multituds tant com la tempesta mediàtica que han aixecat, i que els ha elevat, més que als altars, als escenaris més luxosos, on s'han pogut sentir els grans vedets d'aquesta vall de llàgrimes. El Vaticà s'ha convertit aquests mesos en un plató immens. Als jerarques eclesiàstics els ha agradat tant, que han volgut un papa que domina a la perfecció tots els ressorts mediàtics i per al qual la difusió urbi et orbe del missatge vaticà no té secrets. La primera aparició de Ratzinger com a Benet XVI ha constituït tota una lliçó de posada en escena i d'assumpció del protagonisme amb un aplom que revela consciència d'autoritat llargament congriada. Sap com mostrar-se a la gent, no hi ha dubte. D'altra banda, parlaríem d'un papa de línia dura, de l'estratega del desmantellament de la teologia de l'alliberació -també en fou l'ideòleg en l'ombra-; parlaríem d'un papa continuista, que mantendria els mateixos punts d'atenció geopolítica, amb els consegüents objectius i interessos que Wojtyla no es va estar d'assenyalar clarament. En qualsevol cas, d'un home com ell podem esperar que sàpiga dosificar la vaticanologia dels mèdia i que moderi la presència als mitjans: uns mesos més multituds a la plaça de Sant Pere ens podrien causar un empatx de conseqüències imprevisibles. Ara tots agrairem que, a poc a poc, les càmeres i els periodistes es vagin retirant, de manera que els mitjans de comunicació puguin resituar-se i mirar de recuperar el sistema de peses i de mides amb què estàvem acostumats a fixar l'atenció en allò que passa pel món. Quants de morts a l'Iraq, a Àfrica o a Oceania han passat desapercebuts, sepultats en l'allau d'informació que la vaticanologia ha generat aquestes darreres setmanes? I, parlant de tot, si sou cristians, podeu veure en tot l'espai escènic algun raconet on bategui l'esperit evangèlic? Per ventura, en un detall: Ratzinger s'ha proclamat humil.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris