cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín:

El bon seny dels votants bascs

Els bascos també, com nosaltres, guarden en el si de la seva personalitat el seny i la rauxa. El seu procés històric mostra moltes situacions que evidencien aquestes dues característiques de la manera d'esser d'un poble que, en les darreres autonòmiques, tenia com a referent el pla soberanista delehendakari Ibarretxe. La convocatòria anticipada a les urnes semblava un plebiscit. Ibarretxe confiava en la bondat del seu projecte, esperava un «clamor» popular que l'avalés, que mostrés als ulls del món que la divisió entre l'Euskadi nacionalista i la no nacionalista era favorable a les tesis del PNB. Tot això se n'ha anat en orris, perquè uns comptes fa l'ase, uns altres el traginer, i uns altres l'amo de l'ase. El canvi en la correlació de forces, profetitzat pel president Zapatero, s'ha complert i, a partir d'ara, les coses prenen un tomb diferent, per bé que imprevisible. Perquè el resultat capgira del tot la situació. La coalició PNB-EA ha resultat castigada passant del 42'7% al 36'8% (de 33 a 29 escons), en tant que el PSE-EE puja del 17'9% al 22'6% (de 13 a 18 escons) i el PP davalla en proporcions parescudes a l'augment dels socialistes, del 23'1% al 17'3% (de 19 a 15 escons). EB-IU s'ha mantingut amb pocs canvis a la baixa, conservant els tres escons. I roman, com sempre, el vot dels radicals abertzales, un vot disciplinat que, a través d'un nouvingut PCTB-EHAK (Partit Comunista de les Terres Basques), aconsegueix un 12'5% i, amb 150.188 votants, 9 escons, resultat que ara els és favorable, però que marca una tendència progressivament descendent del braç polític d'ETA. ARALAR entrarà per primera vegada en el parlament, amb un sol diputat. Tot això canvia la correlació de forces: PNB-EA+EB+ARALAR = 33 escons i els «constitucionalistes» PSOE+PP = 33 escons. La situació és incòmoda, i no només per la participació, que amb un 69% ha baixat deu punts en relació a les autonòmiques de 2001. Cal esperar que el sentit comú s'imposi, i que no vulgui, el partit majoritari, arriscar-se a una entesa amb els abertzales ocults sota les sigles del Partit Comunista de les Terres Basques. Perquè si això succeís, l'esperança d'avui, que assenyala concòrdia, raonable temps d'espera, es podria veure desbordada pel fanatisme obsessiu, que tindria, sens dubte, conseqüències imprevisibles. Na Fiona Campbel, tota ella bondat, veu positiu que el PSE hagi passat a esser la segona força, en les votacions, aconseguint que molts vots sortissin de les urnes del PP per anar a enfortir la formació socialista i el seu projecte polític.

-Els bascos saben el que es juguen, cada vegada que van a votar, no són com la genteta del teu poble.

-Jo també ho crec. Ibarretxe es referia, el dia abans de les eleccions, a la «maduresa» política del poble basc. Els resultats donen fe d'aquesta «maduresa».

-I d'alguna cosa més.
-Com és ara?
-Mira, ens agradi o no, aquestes eleccions eren un plebiscit. Ara anem a suposar que, per un casual, la coalició PNB-EA hagués tret majoria absoluta. Era la gran esperança d'avançar cap a un nacionalisme excloent. Tot fa suposar que l'esquerra ha hagut de matisar les condicions que ara presidiran el diàleg entre Vitòria i Madrid.

-Els bascos demanaven «solidaritat». Ara s'hauran de familiaritzar amb el concepte «cohesió» i, si fa falta, amb el de «donar suport». Amb una paraula, «compartir».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris