algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín:

La frivolitat de Zapatero

Massa frívol s'està mostrant el Govern de Zapatero amb el tema de la política d'habitatge. La culpa de les habituals pallassades que diu la teòrica responsable del Ministeri, María Antonia Trujillo, no és d'ella. De fet, tot apunta que aquesta dona l'únic que fa és seguir el guió que algú li escriu. Per provocar, per desviar l'atenció d'altres temes o déu sap per quin misteriós objectiu. Però el responsable és Zapatero. Perquè no és creïble que cap president aguanti una ministra així, si no és que li serveix que així sigui. L'habitatge és quelcom molt seriós per a milions de ciutadans. Però no pel Govern, el qual, tot i ser suposadament progressista, no té més política sectorial al respecte que prendre el pèl en allò que va dir que seria un eix de la seva actuació: afavorir l'accés a habitatges «dignes» a preus raonables.

És obvi que el govern nacional no té competències específiques en la matèria legal, que és de les autonomies, ni tampoc té la potestat d'aplicació sobre el terreny que tenen els municipis. Ara bé, si se crea un ministeri a posta, per molt inútil que sembli a priori, almanco podria dedicar-se a estudiar a fons, i seriosament, el problema global de l'habitatge: nivells diferents de competències, consum de territori, necessitat de metres per construir, necessitats socials d'accés a l'habitatge en un context de fort creixement demogràfic, necessitats mediambientals a protegir, possibles fiscalitats que gravin molt més del que ho fan l'habitatge en extensió que no en alçada, recursos naturals i públics (aigua, electricitat, asfalt, etc.) que s'aboquen actualment a les urbanitzacions de luxe pagant-los entre tots, pràctiques abusives de bancs (ah, d'això la ministra no en diu mai res, que curiós)... i així mil aspectes. Si només fos capaç, Trujillo, d'elaborar un vertader llibre blanc sobre la qüestió, ja justificaria políticament el pas pel Ministeri. Tanmateix se dedica a fer el ridícul o, pitjor, a provocar. Aleshores l'assumpte transcendeix necessàriament la concreta parcel·la de la ministra per entrar a afectar tot l'Executiu el responsable del qual és Zapatero: no li interessa, no pot o no sap fer res amb l'habitatge. Pel que sigui, dedica el ministeri fantasma que la responsable digui burrades sense parar per crear estèrils polèmiques.

La sospita que Zapatero aguanta María Antonia Trujillo al front del Ministeri únicament per això ja no és gratuïta a aquestes alçades. Perquè al llarg d'aquest any de govern, Trujillo calca el guió a cada polèmica. Diu una burrada i si no hi ha prou resposta, hi insisteix fins a aconseguir muntar un bon rebombori, immediatament rectifica i diu que només són «idees» o «projectes» o «possibilitat de futur» però que ningú no se preocupi perquè, total, res no està decidit. Així passà amb les 180.000 «solucions habitacionals», amb els anuncis de revolucions fiscals en la compravenda i lloguer... quedant tot en res. I, ara, dos quarts del mateix. Fa deu dies concedia una entrevista. Salada. La senyora ministra renyava la gent que s'endeuta en una hipoteca que li suposi més d'un trenta per cent dels ingressos. Perquè, deia, hi ha més coses que són «vitals» que no els pisos. O sigui, el ciutadà comú que s'endeuta el 40% o el 50% amb una hipoteca és una mena de viciós sense remei: un masoca irresponsable. I la ministra li ensenya el bon camí. Això ho ha de dir una ministra sense caure-li la cara de vergonya, i sense dimitir? A pesar de l'insult, resultà que les indignes declaracions ministerials passaren desapercebudes. Au, idò, a dir-la més grossa. I ve això dels trenta metres. Ara, sí. Polèmica a punta pala. Passades unes hores, la ministra rectifica dient que només era una «idea de certs arquitectes», i no d'ella, i que no s'inclourà en el futur Pla d'Habitatge excepte com a «solució» molt puntual. A partir de l'objectiu complit, provocar, la ministra torna al seu habitual silenci. Sense dimitir. S'ha repetit el guió de sempre. La conclusió és que ella no és culpable de res més que d'acceptar tan trist paper.

Quan se repeteix una vegada i una altra l'aparent inutilitat no és tal. No ho pot ser. És execució conscient d'una política de fum d'un govern excessivament frívol en allò que és tan important per a milions de persones. I el responsable només és un, no la ministra, sinó el president: Zapatero.

Miquel Payeras, periodista

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris