muy nuboso
  • Màx: 14°
  • Mín: 11°
14°

Grosske, la bandera i la batllessa

Dijous passat, 14 d'abril, Eberhard Grosske va penjar la bandera republicana en el balcó de l'Ajuntament de Palma. L'acompanyaren Antoni Esteva i Marisol Fernández, també regidors d'EU-EV. De manera que eren tres les banderes tricolors, però a la fotografia de DdB Grosske apareix amb la més grossa. Per què? Perquè l'acte s'avenia amb el seu tarannà. És innegable que s'hi trobava a gust. Grosske és d'aquesta mena de polítics que malda per aconseguir que les iniciatives dels gestors públics no siguin tan previsibles com l'hora d'arribada del metro a cada parada. Per afegitó, procura mantenir el feeling amb el seu electorat, encara que això suposi assumir públicament una certa dosi d'utopia. No cal dir que aquesta actitud o forma d'ésser mereix tots els elogis del món. Un polític que prescindeix totalment de la utopia és un oficinista. Bé. Grosske va treure la bandera al balcó de l'Ajuntament, amb motiu del setanta-quatre aniversari de la proclamació de la República. Hem de pensar que reivindicava una utopia? A curt termini, sí. Si mirem una mica més enfora, hem d'admetre que no. Vint anys enrere, eren molts els republicans -els republicans de sempre- que presumien d'ésser joancarlistes. La declaració no era altra cosa més que l'exponent d'una frivolitat enginyosa, però...! Ara, en canvi, el republicanisme és una opció minoritària arreu de l'Estat, encara que sòlida, que pot guanyar adeptes ràpidament, a mesura que PSOE i Partit Popular demostrin la seva incapacitat per avançar cap al federalisme. La paraula república, entre nosaltres -i malgrat la miopia de Negrín, la covardia d'Azaña, la voluntat de pacte de Marcel·lí Domingo, etcètera-, és sinònim de federalisme, una opció que, suposo, defensa Grosske enfront de l'independentisme. Tanmateix, la bandera republicana -groc, vermell i morat-, té una significació emocional que supera, amb escreix, la representació territorial i de forma de govern que un temps (1931-1939) va tenir. Representa, en concret, la consciència cívica d'infinitat de persones que apostaven per un projecte social comú i igualitari, que havia de potenciar la cultura, eradicar la misèria i foragitar la por atàvica del cor dels pobres. Per aquests motius -entre molts d'altres, i al marge de l'alternativa a la monarquia que evidentment és-, l'obstinació de Grosske a favor del republicanisme és d'allò més refrescant. Tanmateix, la senyora batllessa no l'ha considerat així. El flaix que en va percebre, de tot plegat, va ésser de desordre, de cosa exclosa dels bons costums. Rebobinem la pel·lícula dels fets. En veure Grosske guaitant al balcó amb la bandera republicana, li ve al pensament, a la batllessa, l'eslògan de l'anunci que insta a no abandonar els cans. I la frase li surt feta: Mariano no ho faria. I qui diu Mariano, diu Acebes, Zaplana o Matas. En conseqüència, s'encén d'ira. I arriba a conclusions rotundes: Grosske pot haver incorregut en inconstitucionalitat. Apa, ja tenim la Seu plena d'ous. Miri, senyora batllessa, netegi Palma de símbols feixistes -que no són únicament inconstitucionals, sinó que hem de qualificar d'immorals-, i després ja en parlarem. I, sobretot, no repeteixi Grosske que no té vergonya. Moderi aquest llenguatge, sens dubte fruit d'un arravatament sobtat. Que Grosske és histriònic? Bé, bé, bé! Anem a pams. Grosske té la decència de no permetre que mori una part important de la memòria col·lectiva. Justament la que vostè, i gent com vostè, voldria enterrar sota un formiguer encès.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris