algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

La reforma de l'Estatut

D'ençà fa un mes està en marxa la Ponència parlamentària creada per iniciar el procés de reforma de l'Estatut balear. Acabi com acabi, ja se poden fer una sèrie de consideracions al respecte. Que és molt convenient tenir present. Més que res per evitar expectatives falses, ara que comencen a sentir-se certes propostes.

Abans de res, convé precisar el mètode de feina i la mecànica parlamentària, no sempre del tot coneguda. Es diu Ponència a la reunió dels representants dels grups parlamentaris, el quals -en aquest cas- se troben un pic per setmana per discutir allò que cal reformar de l'Estatut. La Ponència és formada per 4 membres del PP, 2 del PSOE, a més d'1 de cada un de la resta: EU, PSM i UM. Però alerta: el vot és ponderat. Això és: els 4 conservadors tenen la força dels 30 escons que té el PP a la Cambra. La Ponència, que compta amb les reflexions de l'anomenat comitè de «savis», discutirà què s'haurà de reformar exactament i, llavors, intentarà acordar el text reformador. Serà el moment en què es voti si tota la proposta de reforma va endavant o no.

No la reforma pròpiament sinó la voluntat de reformar. Si s'aprova passarà al que se diu la Comissió Parlamentària, formada ara sí proporcionalment. Serà aquí on s'introduesquin, o no, les esmenes i finalment se voti la proposta de reforma perquè, si supera aquest tràmit, passi després al Ple, el qual, si aprova la proposta, l'enviarà al Congrés, que és la institució que l'haurà, pròpiament, d'aprovar. El procés pot durar fins a finals d'any en la fase de Ponència i, llavors, un parell de mesos més en Comissió i Ple. Així que més o manco d'aquí a un any podria haver-hi Estatut reformat. O no. Amb el procés i la seva mecànica aclarida ja es poden treure tres conclusions implícites. Una, que res no es reformarà si no compta amb el vistiplau del PP. Dues, que a pesar d'això, és imprescindible -no necessari ni convenient, sinó imprescindible- que els conservadors comptin amb el vot afirmatiu del PSOE, si és que tots dos partits majoritaris volen de veres que se reformi l'Estatut; i que la resta, els petits -PSM, EU-Verds i UM- no tenen cap possibilitat de forçar res. I tres, que el subjecte reformador no és Balears, sinó el Congrés, perquè -al contrari del que sol assegurar el llenguatge tan ideològicament correcte a l'ús com políticament errat- la sobirania és allà on està, a Madrid, mentre que Balears només té autonomia per proposar la reforma. Són tres conclusions que, en realitat, són condicions prèvies lògiques, però no deixen de ser consideracions a tenir molt clares.

La quarta consideració és que -segons explicà Joan Huguet, coordinador de la Ponència, del PP, dimarts passat a qui subscriu- la voluntat del PP no és fer un «nou» Estatut -com a vegades se parla- sinó reformar una sèrie de punts concrets. Si se vol se podria considerar com un matís interpretador (perquè per poc que se reformi tècnicament seria nou), però no fa l'efecte de ser-ho sinó més aviat l'expressió d'una clara voluntat política, silenciosament acceptada pel PSOE, de no procedir a canvis substancials.

La cinquena és que la culminació del procés no durà, en cap cas ni circumstància, com a conseqüència la introducció de cap punt reformat que pugui presentar sospites d'inconstitucionalitat, segons Huguet, també. Cosa que, novament, de forma silenciosa els socialistes pareixen acceptar. A efectes pràctics és natural que sigui així, perquè altra cosa no s'acceptaria a Madrid. Però no deixa de ser un altre símptoma del to a la baixa amb el qual se comença el procés. Perquè al contrari del que se parla en d'altres autonomies, a les quals potser no s'està tan limitat en la voluntat inicial, aquí ja d'entrada ningú -amb poder per fer-ho- no se planteja ni parla tan sols de res que no sigui estar expressament per sota del sostre constitucional.

La sisena consideració, i final, és que com que no hi haurà reforma si no és amb el vot favorable de PP i PSOE, no convé donar per cert que hi hagi reforma. Només n'hi haurà si estan d'acord tots dos a fer-la modesta i a anys llum del que puguin aconseguir altres autonomies. Si no, sortirà a Balears una reforma amb un Estatut efectivament nou, quasi com el pla Ibarretxe, que Madrid liquidarà i aquí uns i altres se'l tiraran pel cap en vistes a les eleccions. Així estan les coses, perquè així són.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris