algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:
17°

Una setmana «clau» per a l'Església

Demà comença una setmana transcen-
dental per a l'Església catòlica, en la qual, previsiblement, serà elegit un nou papa i s'iniciarà una etapa nova, de canvi i de renovació. La trajectòria de l'Església contemporània es manifesta com una història cíclica que pivota sobre la personalitat humana i religiosa de cadascun dels papes. Per ventura hom no n'espera cap sorpresa espectacular, en l'elecció del successor de Joan Pau II, però els creients mantenen viva l'esperança en aquell esperit transcendent que condueix invisiblement una comunitat de creients plural, diversa i universal. Allò més rellevant no és la reivindicació d'un papa galàctic, superhome i inigualable, ni la persistència mediàtica d'un model de lideratge que generi actituds que voregin l'heretgia de la papolatria. En aquesta conjuntura històrica en la qual Occident ha integrat i assumit el component públic de la religió i sembla haver superat fòbies anticlericals del passat, per ventura és un bon moment perquè l'Església iniciï un període de catarsi profunda, en llibertat i valentia, tot reconeixent que al llarg del pontificat de Joan Pau II ha emmagatzemat i amagat milers de problemes que esperen, pacientment i silenciosa, una solució.

Milions de creients esperen un papa que deixi entrar aire fresc i que tingui la voluntat i la valentia de reconèixer que la bondat i la integritat de la fe no necessàriament han d'anar associades a un model de pensament únic i uniforme. Molts cardenals, malgrat la seva avançada edat i la seva lleialtat a Joan Pau II, ho han insinuat al llarg d'aquesta setmana passada. No demanam l'impossible, però esperam un papa realista que ajudi a recuperar aquella esperança malmenada durant les darreres dècades.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris