nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín:
11°

Teories absurdes

A l'hora de fer balanç del primer aniversari de gestió del Govern de Rodríguez Zapatero s'ha pogut comprovar una vegada més la gravíssima situació en què es troba el PP, incapaç de presentar cap alternativa míniment vàlida, o si més no mínimament creïble. Supòs que això haurà alegrat molt els ciutadans que desigen que el PP segueixi durant anys a l'oposició, perquè veuen que d'aquesta manera la seva credibilitat es redueix a marxes forçades. Però tampoc no es pot oblidar que l'actitud del PP resulta molt perjudicial per a la salut cívica espanyola, no sols per aquella sentència tan rebregada, i tanmateix tan encertada, que diu que una democràcia que funcioni correctament necessita una alternativa solvent al Govern de torn, sinó perquè és molt important que els polítics, tots els polítics, facin els màxims esforços per reduir la crispació dins la societat. I l'actitud del PP condueix a la situació exactament oposada, tant a nivell de l'Estat com a nivell de la nostra Comunitat Autònoma. No he vist el famós vídeo de la FAES, però tots els amplis resums que se n'han publicat obliguen a pensar que tenen raó els que el qualifiquen d'indecent. Això va al compte del senyor Aznar, però és que en plena campanya electoral basca el senyor Rajoy, que pocs dies abans havia dit, en clara al·lusió al mateix vídeo, que s'havia de fer oposició amb el cervell i no amb les vísceres, acaba d'insinuar que el motiu pel qual el Govern no impedeix la participació del Partit Comunista de les Terres Basques a les eleccions d'Euskadi és l'existència d'un pacte secret entre el Govern i Batasuna. Li és igual que fos el Govern Aznar, del qual ell mateix formava part, el que va legalitzar aquest estrany partit, i que, un cop legalitzat, ja no és el Govern, sinó la Justícia la que té competències per il·legalitzar-lo. Ell sap molt bé que no existeix tal pacte secret, i que per tant diu mentida amb l'única intenció de difamar. Però li és ben igual, i passa la consigna als seus escolans d'amèn a les Comunitats Autònomes, que la repeteixen servilment, almanco a la nostra. I sinó, ja me direu què pretén el portaveu del Govern senyor Flaquer quan afirma, i es queda tan ample, que el mateix President Rodríguez Zapatero dirigeix «una estratègia per frenar el creixement econòmic de Balears». Potser, i no m'estranyaria, el senyor Flaquer no conegui el significat exacte de les paraules que empra, i per això em permetré recordar-li que estratègia és «l'art de coordinar les accions i de maniobrar per tal d'aconseguir una finalitat». Algú pot considerar creïble, ni tan sols imaginable, que un President de Govern no tengui altres feines que reunir els seus ministres i dir-los: «Va, al·lots, elaborem un pla i maniobrem per frenar el creixement econòmic de Balears!», i que ell mateix es faci càrrec de la coordinació i control de tals maniobres? Estic segur que no se li acudiria ni tan sols a un home tan obcecat com el senyor Aznar, que en vuit anys de governar no va destinar ni una pesseta a les nostres Illes, però no com a resultat d'una estratègia, com insinua ara amb manco motiu que mai el senyor Flaquer, sinó de la rancúnia que acumulava aquell bon senyor. Aquí l'única estratègia que es veu és la del PP, quan lloa l'actitud positiva, oberta i dialogant de la vicepresidenta Fernández de la Vega o de la Ministra de Cultura quan vénen a Palma, i llavors, tan bon punt han tornat a Madrid, insulta greument el Govern que representen, per després queixar-se de manca de diàleg. Potser encara pensen que això dóna rèdits electorals. Però el resultat és que impedeixen o almanco dificulten les inversions que Madrid estaria disposat a fer a Balears. Els perjudicats són els ciutadans. I tard o d'hora, ja ho he dit altres vegades, els passaran factura.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris