algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
10°

Viatge carontià

Ara ve Sant Jordi, diada de roses i de llibres, d'ensumar aquesta primavera tímida que no gosa a anunciar-se del tot. Per als mallorquinistes tanmateix és com si el morat de la quaresma es perllongàs set setmanes després de Pasqua. Com un dol anticipat. Ja res no ho dissimula. Tímidament s'ha parlat de miracle com una rentada de cara de moix, però més aviat es comença, ni que fossin uns funerals cardenalicis, a programar-se el dia després. Cúper ho ha declarat aquesta setmana «em veig entrenant al Mallorca a segona divisió». Voleu res més explícit...?

Però no hem encetat aquest article de bades parlant de la diada de Sant Jordi. La literatura pot ser-nos un bon consol, especialment els poemes, que tenen, entre altres moltes coses, la virtut de condensar en unes poques línies tot un estat d'ànim. Si se'm permetés la ximpleria diria que els poetes bàsicament tracten tres temes: la vida, encarnada bàsicament en l'amor, el pas del temps, una oscil·lació que engafeta la vida amb el tercer gran tema poètic: la mort. El futbol presenta certes analogies amb aquests tres grans temes. La vida, la plenitud de l'amor significa el triomf; el pas del temps podria ser aquell navegar entre dues aigües, aquell penar per la mel quasi tastada o aquell patir per sentir les socorrades de les flames infernals. La mort és la davallada als inferns, a segona divisió.

Avui, davant el València s'especulen canvis que anuncien aquest viatge carontià i que comencen a establir les pautes del que pot pot ser útil per afrontar la temporada que ve. L'única esperança que ens queda és tastar el nèctar del bon joc i també veure que hi ha recursos perquè l'estada al regne de l'infern serà breu. Com el poema amb què acab l'article, que també parla de la mort. És de Josep Maria Llompart i es titula Caront. «Pujaràs / a la barca; / pensa a agafar una mica / de xavalla».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris