muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín:
15°

Memòria curta

Som en temps de llatinismes, de gori-goris (i ho dic amb tot el respecte per la litúrgia llatina de la qual, mirau com són les coses, darrerament he tornat devot), de kirièleissons i cristielèissons, de fumates blanques i benediccions urbi et orbi. D'espants, d'exclamacions davant el difunt desacondonat, de la barroquització de la mort, com si totes les columnes del món haguessin volgut entrunyellar-se en una berniniana follia. Tanmateix, aquest barroquisme el qual hem assistit deu tenir la consistència i la textura de la pasta italiana, amb les primeres rosades primaverals es reblanirà i es desfarà. No hi caben els llatinismes dins la luminotècnies de la PDA i crec, segons m'han informat fonts ben fidedignes, que són incompatibles amb els reproductors d'MP3, quimeres de la modernitat!. A tot estirar, aquestes devotes dames i aquest encapironats mestressos de la cosa nostra pública arriben al misserere nobis, entonat des d'un punt de vista ben personal, la seva pròpia remissió -a força del tres per cent o de la caritat agraïda de benefactors i beneficiaris-. Per tant, no en saben gaire més, de llatí, i d'allò del «Verba volant, scripta manent», no n'han fet un credo personal. Vaja, els patina tant com els llenegaria un discurs del mantenidor d'uns jocs florars de s'hort d'es Ca, encara que fos de verb abrandat i estelada. Com a molt, si hi anàs en Fiol, tornaria una mica més vermell, no perquè aquestes paraules li treguin els colors, sinó perquè pensaria amb les gambes que donen si, en comptes d'assisitir a un acte residual d'una cultura residual, que, per a més inri, li ha tocat presidir, fos a una desfilada cosmopolita i universal de n'Agata Ruíz de la Prada. Tanmateix, aquest afany crustaci -no sé perquè les gambes i els consellers tenen analogies vermellenques- no li bastaria per infantar una idea lluminosa -que dirien ells amb tot l'afany de correcció que els caracteritza- i que podria dir-se «Un cor de coloraines per a la normalització lingüística» (per ventura seria una forma d'amortitzar l'usdefruit privat que la vedette-dissenyadora ha fet del nostre litoral. Això sí, a canvi de gambes i coes de llagosta). Però es veu que aquesta modernitat no casa amb el babaïsme acadèmic de l'impòl·lut director general de sanació lingüística -alerta amb el neologisme i pensau que, perquè la sobrassada sigui bona, és un consell merament culinari, ha de ser de porc sanat-.

Però érem als llatinismes i no sé ben bé per quina incontinència verbal hem llenegat fins aquests abismes. Bé, érem a allò del «Verba volant, scripta manent» i ja ho sabeu el que varen escriure: que no apujarien més els impostos i només falta que ens posin una taxa per respirar, perquè ho apugen tot, com un niu de pirates dragutinians que es cruspien el pa rostit i tot. Tot. Són de memòria curta, no saben llatí ni mengen coes de pansa... Ni allò que tenen escrit i que repartiren casa per casa els serveix de guia i de nord. Ni poden garantir la lliure elecció de centre, ni han aturat el fracàs escolar, pugen els impostos, les taxes...

És cert que el llatinisme en aquesta societat de la informació tal vegada és un poc anticuat i ells i elles, ja ho sabeu, són «modelnos» i prefereixen un baylis a una mica de paló amb sifó. Però hi ha una cosa que es diu memòria i, en cas que no es tengui, ells ho han demostrat massa bé, hi ha assessors que els poden mostrar vídeos d'allò que ells han fet o orquestrat. Ho dic perquè un dels darrers remeulos que han pegat ha estat sobre la parcialitat o no de la televisió espanyola, versió Informatiu Balear. No se'n recorden ells de com retornaven a la redacció les notícies que havien elaborat els professionals després d'haver fet un via crucis censor fins el més alt despatx del virregnat urdaccià. Convendria que fessin memòria. I això és allò que no es veia, que et deien els amics que hi feien feina, allò que se'ls escapava; el rotet per poder aguantar tantes panxades. El que nosaltres vèiem, dia sí i dia també, d'ençà que recobraren el poder taifal nostre, era aquesta seqüència: Notícia de Mallorca molt positiva (Construcció autopista, turisme que anava vent en popa, etc. etc), tot mèrit del PP, acte seguit, notícia negativa de Menorca (turisme malament, llet agra, vaques improductives, etc) perquè hi mana el PSOE i el PSM. I això dia rere dia. I ara tenen la pell prima i tot els cou. Serà que arriba la primavera i són massa susceptibles a les al·lèrgies?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris