nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
15°

La batalla basca del 2005

La batalla del 2005 no serà decisiva per al futur del País Basc. Afortunadament. El futur d'Euskadi l'han decidit els bascs amb el seu comportament dels darrers cent anys i, molt especialment, amb els resultats de les darreres eleccions autonòmiques, les del 2001. Fins que el PSOE no va sortir del Govern autonòmic per casar-se (o suÏcidar-se) amb el PP, la línia que dividia la societat basca era era la que separava violents (Batasuna-ETA) i no violents (tots els altres, agermanats pel pacte d'Ajuria Enea), i en aquesta dinàmica el PP feia de simple comparsa. L'estrtègia del PP, coincidint amb la una mica deslleial d'Herri Batasuna, consistí en convertir els extrems en protagonistes i ofegar la centralitat política de PNB-EA i PSE. Es tractava, en primer lloc, de posar el PP de Mayor Oreja al davant de tot del «constitucionalisme», i això fou fàcil d'aconseguir gràcies al seguidisme de Redondo Terreros i a l'acomplexament del PSOE, que no gosava piular davant l'espanyolisme agressiu d'Aznar. La segona part de la jugada era liquidar l'hegemonia del PNB, i és en aquest intent que quedà clar que, si la nova línia divisòria havia de ser la que separava «constitucionalistes» i nacionalistes, la fortalesa del PNB era inexpugnable. El fracàs de la parella formada per Redondo Terreros i Mayor Oreja fou estrepitós i sorprengué tota l'Espanya espanyola. Amb aquest fracàs, Batasuna també perdé molt de pes dins la política basca. Només li quedà la possibilitat, una mica indigna, de sumar els seus diputats als del PP i PSOE per frenar Ibarretxe (abans, la treva d'ETA ja havia dexat Aznar descol.locat: recordau la seva cara en conèixer l'alto el foc). Tots havien anat contra el PNB, i el PNB amb els seus aliats d'EA havia guanyat. Foren uns resultats determinants perquè eliminaren tota esperança de victòria, per molt de temps, de qualsevol front que fes bandera del «constitucionalisme» espanyol. El PSOE aprengué la lliçó i ara juga a l'equidistància: no vol dir amb qui es voldria entendre després de demà (com si no fos evident que ni el PP és un soci solvent ni el frontisme una política encertada, especialment per al front perdedor). No: les hores que passaren junts Ibarretxe i Zapatero, just abans de presentar la proposta d'un nou Estatut a les Corts, serviren per pactar una sortida a la difícil situació administrativa i política que plantejava, per a tots dos, l'aprovació per sorpresa del Pla Ibarretxe dins el Parlament Basc. La meva intuició em diu que allà acordaren que el Pla seria votat negativament pel PSOE, però sense agressivitat, i a partir d'aquí els dos partits mirarien d'extremar el respecte mutu per arribar sense crispació a les eleccions. Després, com que les guanyaria sense discussió Ibarretxe, es reobriria el procés de renovació de l'Estatut amb la col·laboració dels socialistes: la primera força del País Basc i la segona consensuarien un text molt semblant al d'Ibarretxe, carregat de competències noves, però sense explicitar l'autodeterminació. Els resultats de demà només serviran per modificar lleument el pes que dins aquesta negociació tendran respectivament PNB-EA i PSOE. Fins i tot poden fer possible l'entrada dels socialistes al Govern, com havia passat moltes vegades abans del desengany. Demà la política basca recuperarà les bones maneres dels primers anys de l'antic Estatut i el PSOE es tornarà a entendre amb el PNB (alguna cosa haurà de fer Zapatero a Euskadi si vol començar a mostrar què significa la seva Espanya plural). És l'hora dels moderats: hi tornarà a haver harmonia entre la centralitat basca i la centralitat espanyola. Amb una diferència, però: ara tothom sap que els nacionalistes no poden perdre i governaran. No hi ha alternativa. Si de cas, aquesta harmonia que ja es percep durant la campanya pot desmobilitzar una part de l'electorat nacionalista, però la victòria d'Ibarretxe no perilla. Altra cosa és que sigui soportada esportivament pels seus contrincants. La tolerància envers EHAK indica que els socialistes també juguen la carta d'erosionar l'hegemonia de PNB-EA dins el nacionalisme, que veuen excessiva. Ja vaig anunciar fa mesos que aquesta carta serà jugada a fons a les properes eleccions municipals, sobretot si prospera l'acord que s'intueix que negocien Otegi i Zapatero, necessitats d'una mica d'espai polític. En qualsevol cas, ara per ara sembla impossible una convergència de tots contra PNB-EA, de manera que Ibarretxe serà el pròxim lehendakari; però governaria amb molta més comoditat si el PSOE i EHAK no aconseguissin impedir que assoleixi la majoria absoluta. I el futur Estatut s'acostaria més al projecte que tan dignament defensa.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris