nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín:

La ruta de l'honor

Avui se celebra la Ruta de la Vergonya a Manacor, on es recorreran els llocs més significatius d'aquelles jornades tràgiques de l'estiu del 36, quan les forces republicanes desembarcaren a Porto Cristo. També es recordarà la repressió brutal que es desfermà. És un dels moments més patètics de la història de l'illa. L'atac de les forces de Bayo fou desorganitzat. Aquell agost la República no tenia exèrcit (només milícies). Entre elles hi figurava la Centúria Mallorquina (PSUC) formada per illencs que havien anat a la frustrada Olimpíada Popular de Barcelona. Eren hores de confusió. Des de de Madrid no es veia amb bons ulls l'operació, ja que les forces de Franco avançaven per Extremadura cap a la capital. El mateix ministre de Defensa, Indalecio Prieto (PSOE), la criticà. Això, i l'arribada d'aviació de Mussolini explica la victòria feixista. A l'ensems esclatà el terror ultradretà: fosc, planificat i brutal. Aquella repressió ha deixat una ferida dins l'ànima mallorquina que s'estorbarà generacions a esvair-se. Mentrestant, i un cop ja format l'Exèrcit Popular el gener del 37, la República es penedí mil vegades de no haver alliberat Mallorca. Els seus suports arribaven pel Bòsfor. Eren els vaixells soviètics que transportaven material de guerra. Des de Palma, els feixistes organitzaren el bloqueig de la Mediterrània i bombardejaren Barcelona i València. Alberto Bayo partí cap Alcalá de Henares. Allà, assessorat pel coronel Starínov, organitzà el XIV cos d'exèrcit de guerrillers. Hi havia espanyols, soviètics i nord-americans del batalló Lincoln. Acabada la guerra, una part d'ells s'incorporaren als serveis d'intel·ligència tant soviètics (NKVD) com nord-americans (OSS). Les petjades d'alguns no són lluny de Nuevo México, on el 1948 els homes d'acer li donaren a Stalin el secret de la bomba atòmica. Encarnaren la Guerra Freda. Ja veterans i a bàndols diferents, lluitaren els uns contra els altres a la guerra del Vietnam. Mentrestant, Bayo era assessor militar de Fidel Castro. I avui, a Son Coletes, s'honoren les fosses comunes de centenars dels primers caiguts per la llibertat, que simbolitzen l'inici de la titànica batalla contra el nazifeixisme. El món que sorgiria d'aquella pugna fou imperfecte i contradictori, però fill d'un anhel apassionat d'alliberament de la condició humana. Els enterrats a Manacor, i els que continuaren la batalla per la llibertat al llarg dels lustres, són els autèntics arquitectes del segle XX, on la humanitat ha fet un pas gegantí cap a un futur on tots i cada un dels individus que la componen puguin arribar al màxim grau possible de desenvolupament personal i col·lectiu. Avui no es fa la ruta de la vergonya. Avui es fa la ruta de l'honor, l'orgull i la victòria.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris