muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
16°

I si parlam de dignitat

Un dissabte, en teoria plujós com aquest, dóna per estar una a casa, en el llit millor -i mirant per la finestra- mentre s'aliena una mica amb l'actualitat de grans funerals d'Estat i eleccions papals. Així, estirada al llit, intent imaginar-me un habitatge de 25 o 30 metres quadrats fent el típic càlcul de la meitat d'això, i aquí tot. Qui ha viscut a pisos petits i durant la seva època universitària ha cercat casa a grans ciutats com Barcelona o Madrid es pot fer una idea del que és digne o no. També qui té la desgràcia de ser immigrant sense papers i amb feines precàries sap de la subjectivitat del concepte dignitat. Així, en poder estirar-se a un lloc un es conforma, o calla, que és una altra cosa.

Aquests darrers dies s'ha parlat molt de la proposta ministerial de pisos petits per a joves i estudiants. De totes les valoracions sentides em quedaria amb la feta des de l'Associació de Consumidors on es planteja no reduir metres sinó abaratir el seu preu, i a més s'adverteix del perill que s'acabin convertint en habitatges per a famílies amb fills. Es clar que la proposta feta o no està ben plantejada o es tracta d'una més d'un Ministeri que ja ens comença a tenir avesats a rectificacions. I és que costa creure que una Ministra llanci una idea sense consensuar-la, ni contrastar-la amb els Plans Territorials autonòmics perquè al final acaba fent el de sempre; matisant i parlant de conceptes abstractes «la dignitat d'una persona no es mesura pels metres del seu habitatge». És clar que no. Tampoc per la seva feina ni per la remuneració? No és el moment de posar-se dignes però si per un segon ens imaginam a qualsevol Ministre d'Aznar llançant una proposta similar des de la sala dels seus petits palaus ens haguéssim posats les mans al cap. Ara el plantejament ve a ser el mateix perquè a mi m'agradaria saber, quants metres té la dignitat de la Ministra? Aquí a les Illes ja n'hi ha que no se n'amaguen i reconeixen que la seva fa 500 metres, que no falti de res!

Mentre l'habitatge continua sent tractat com un problema inexistent, l'activitat política a l'Estat continua centrada en el que se suposa que és el tema candent, les eleccions a Euskadi. Les postures entre els dos bàndols nacionalistes -els bascs i els espanyolistes- ja estan ben perfilades i suposadament enfrontades. Encara que n'hi hagi que no s'expliquen per què els socialistes no empren l'Estat de Dret pel seu benefici electoral com així varen fer ells emparant-se en la Unitat d'Espanya i els deures debon espanyol.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris