bruma
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
13°

El cas Leganés: La visió del PP sobre la sanitat pública

Un dels temes que ha causat més estupor a les darreres setmanes és la crisi de l'hospital de Leganés, a Madrid, amb l'acusació, per part del conseller conservador Lamela, que els serveis mèdics d'urgència foren negligents en el tractament de pacients, amb la conseqüència de mort. Lamela suggerí, fins i tot, pràctiques eutanàsiques que, indicà, estaven denunciades per comitès locals a partir d'acusacions anònimes. Aquestes afirmacions són d'una gravetat inusual, i posen en qüestió la professionalitat de la medicina pública. D'entrada, cal dir que l'hospital de Leganés, amb uns quatre-cents llits, és referencial per a quatre-centres mil persones a Madrid. Les ratios són prou penalitzadores per a aquest centre públic. No obstant això, les declaracions dels metges i d'altres professionals -tant del mateix hospital com d'altres madrilenys- sancionen l'entrega dels col·lectius sanitaris al Severo Ochoa, que és el nom del centre que comentam. Tot just el PP, per boca del conseller de Sanitat, qüestiona de manera severa els procediments dels serveis d'urgència, on s'ha destituït el seu cap.

El que s'amaga políticament darrera d'aquest afer és una incògnita que, probablement, s'anirà coneixent a mesura que passin les setmanes. Però del que es tracta no és tant de comentar això, que ja és per si mateix brutal, com de fer un èmfasi molt clar en què la medicina pública a Espanya és d'altíssima qualitat, de manera que qualsevol ombra intencionada de dubtes no fa més que sembrar una tendenciosa confusió. És gravíssim que des d'una institució cabdal, com és el govern autonòmic presidit per Esperança Aguirre -que per ara piula poc-, es llancin acusacions que, endemés, han estat negades pels comitès interns del Severo Ochoa. Què pretèn, doncs, el conseller, amb aquesta mena de discurs?

La qüestió posa damunt la taula la visió que té el PP pel que fa a la sanitat pública. Els serveis sanitaris -públics i privats- han de ser un factor prioritari per a qualsevol acció de govern. Els públics, amb les dotacions necessàries, el suport precís i els compromisos clars, ja que abasten tothom des de la Llei General de Sanitat promulgada per l'enyorat amic Ernest Lluch. Els privats, perquè contribueixen de manera efectiva a articular un texit potent de serveis que complementa i qualifica les infraestructures públiques. Per això, és incomprensible l'actitud de Lamela: hagués fet el mateix, si es tractés d'una clínica privada? A qui vol perjudicar el conseller amb aquesta mena de plantejaments?

El tema deixa, un cop més, una idea clara: per al PP, tot allò que suposi servei públic, general, adreçat a tota la gent independentment del nivell de renda, és considerat com d'entitat menor. El cas de la sanitat és, malauradament, una pedra de toc, amb exemples (per fortuna de menor dimensió) també a la nostra comunitat: tot just cal veure, ara, les assignacions pressupostàries de la Conselleria de Salut i Consum -en relació a exercicis passats- per adonar-se de quina és l'aposta, també a casa nostra, dels conservadors balears.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris