nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
11°

Lluny dels focus

La història se'ns devalua i el que era un dia per celebrar grans il·lusions i per recordar i fer homenatge a les que, possiblement, han estat les generacions més compromeses, generoses i solidàries de la nostra història, s'ha convertit en l'aniversari d'una il·lusió més domèstica, sense més pretensions que la de retornar, sense contundència, el to a la paraula i sense més il·lusió que la de creure que podria ser possible. De celebrar la proclamació de la II República a haver de felicitar-nos perquè fa un any que no governa el malcarat i altiu Aznar, hi va una frustrant rebaixa en l'imaginari d'aspiracions col·lectives. Aquest és el temps que ens ha tocat viure i en el qual tenim el sagrat deure de riure de la manera més seriosa possible, que és el contrari de la melangia inútil. Per ajudar en aquesta tasca existeix la cultura, la que ens alimenta la subjectivitat complexa. El mateix dia m'han arribat dues manifestacions culturals ben diferents: el llibre de poemes A contratemps, de Lluís Massanet, i un CD, Cappuccino Gran Café Lounge, amb una selecció de músiques feta per Pepe Link. A en Lluís el conec, estim i, més o menys, he seguit la seva obra. A Pepe Link he hagut de recercar-lo per internet encuriosit pel que em mostrava aquesta recopilació promoguda per la cadena mallorquina de cafeteries. Ambdós, des dels àmbits diferents, són representants d'una manera de fer sense enrenou mediàtic. El contingut per sobre del continent, que també es dóna en els nostres temps malgrat ha de conviure entre lluents bimbolles buides perfectament il·luminades.

l l l
Tornam al principi, no és que els temps passats fossin sempre millors, és que en els presents existeixen els més potents focus de la història i il·luminen principalment només una part. Des de l'altra, en Lluís pot escriure «Convé, amb tot,/ fingir que és bo/ que lluïn els astres/ per pansir/ el cor/ de nostàlgia» i un grup anomenat Hacienda -del qual n'he sentit a parlar per primera vegada amb aquest CD- pot enregistrar Quiet Nights, la cançó que obre la recopilació i una de les que més m'ha agradat. A més, existeixen editors, de llibres i de discs, capaços de publicar des de fora de la marca del focus i, a més, sobreviure amb dignitat. Em direu, amb raó, que les cafeteries Cappuccino són un negoci. I és clar que sí, però fa temps que l'oci perdé el seu valor intrínsec -quan es convertí en pura mercaderia- i la seva negació, el negoci, permet el gaudi si s'hi està disposat a compartir gusts i emocions. Compartir és el que fan editores i promotors a la recerca de complicitats productives. Que els déus de la llum ens donin l'obertura de pupil·les per caminar lluny dels focus. A veure si reiniciam il·lusions i compromisos. I si allunyar Josemari I, «l'emputador», del govern n'era el pas previ, potser d'aquí a uns anys e14 d'abrihaurà acumulat més motius per a l'orgull de fer part de la humanitat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris