nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín:
10°

Els avions de la infàmia

La guerra s'adapta a les darreres tendències que marquen els grans dissenyadors de l'economia: la privatització (outsourcing, que queda més internacional) i la deslocalització. La privatització de la guerra no és una novetat, estrictament parlant: els llibres d'història tenen moltes pàgines sobre mercenaris i sobre condottieros. Per tant, la tendència creixent a cedir més i més capítols de l'activitat mililtar a les anomenades «corporacions militars privades» pot estar marcant el camí d'un retorn a l'Edat Mitjana. Aquestes empreses que cotitzen en borsa tampoc no són tan diferents dels senyors de la guerra , en el sentit que aquesta expressió s'ha utilitzat a Somàlia o a Afganistan. Atents al futur: la cosa anirà a més.

La deslocalització militar s'inspira en les experiències de la deslocalització econòmica. El Pentàgon trasllada les funcions de tortura a les presons d'Egipte o d'Iraq pels mateixos motius pels quals una indústria automobilística de Detroit trasllada a Ciudad Juárez les funcions de fabricació de components electrònics. En un cas, ningú no molestarà amb normativa social, laboral o ambiental; en l'altre cas, ningú no empiparà en excés en nom de la defensa dels drets humans. Dotze hores de feina per a les dones mexicanes, caputxes i fotos «divertides» per als presos islamistes: ningú no s'hi ficarà gaire. Guantánamo és, així, un paradís penal en el mateix sentit que les Illes Caiman són un paradís fiscal: un territori sense llei. Tant l'economia com els drets humans tenen els seus refugis per a la barbàrie, els forats negres per on es dessagnen les pretensions de construir ordres globals de legalitat i de justícia.

Darrerament s'ha sabut que hem tingut l'honor de representar un paper (secundari, potser, però necessari) en aquesta geografia universal de la infàmia. Avions de la CIA que traslladaven persones detingudes, presumptament terroristes islamistes, han fet escala a l'aeroport de Son Sant Joan. L'aeroport de Son Sant Joan, amb el prestigi internacional que dóna la imatge dels turistes teutons que són rebuts amb un poal carregat de sangria i canyetes, a la terminal mateixa, suma ara la condició d'aeroport hub per al tràfic de segrestats susceptibles de tortura.

Les exhibicions de coratge del Govern Zapatero davant el soci nord-americà queden en evidència amb la submissió amb la qual accepta aquest paper de backyard (patio trasero: a Amèrica Llatina saben què vol dir) en la croada mundial contra el terrorisme. Les justificacions del PSOE davant qualsevol iniciativa institucional que pretengui aclarir o impedir visites d'aquesta mena formen part del repertori més gastat de l'evasiva: no té importància, ho ha d'investigar la justícia, i així. Zapatero creu que només val la pena incomodar el gegant nord-americà si a canvi podem aconseguir una part del pastís milionari del petroli d'Hugo Chávez. Pel que fa al Partit Popular, no podíem esperar sorpreses, però sempre són capaços de superar-se: sembla que ahir un diputat va dir al Parlament de les Illes Balears que no hi ha res a investigar perquè al full de passatgers dels avions de la CIA no figurava que hi viatjassin presoners islamistes. Anàlogament, podríem dir que no hi ha res a investigar sobre les llistes abertzales basques perquè els representants de les candidatures no han presentat currículums on figuri la connexió amb Batasuna dels candidats. Tot plegat, millor no fer massa discursos sobre la nostra dignitat com a país.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris