algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
11°

El jorn dels miserables

Aquells que violaven al·lotes, afusellaven civils i esmicolaven famílies emparant-se en el feixisme naixent de l'Espanya del 36 són els mateixos que es dediquen a destruir els arbres que simbolitzen el record de tot allò que no ha de tornar a passar pus mai més.

Encara hi ha, entre nosaltres, subjectes que estarien disposats a matar pel fet que els altres no pensen com ells. Com en el 36, hi ha agitadors periodístics i radiofònics que alimenten la bèstia de l'odi. Les seves paraule són bales que intenten trobar el cor de l'adversari. Però ara som a Europa i ens sentim ciutadans del món civilitzat. No tenim por d'aquesta gent que ja no pot trucar de matinada, però que encara destrossa els valors de la comunitat, com el Bosc de la Memòria, emparant-se en les ombres de la nit.

Llàstima d'ells, de la seva covardia, de la seva marginació, del seu rancor. Perquè així no es construeix res, llevat de la seva derrota. El 14 d'abril és i serà el dia de la proclamació de la República espanyola, assassinada en un cop d'Estat sagnant i criminal. Ningú no mourà aquesta data que forma part de la Història, fins i tot, d'aquells que destrossen arbres pensant que també així fan malbé i destrossen vides humanes.

Antoni Barceló Molina. Palma.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris