nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
14°

Un islandès a Formentera

El Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma -Es Baluard- té en endavant una tasca gegantina, la magnitud de la qual és deutora en part de la desídia que ha caracteritzat la vida cultural illenca durant els últims decennis. La història de l'art, des del tomb del XIX al XX, i fins avui mateix, ha escrit a les nostres illes unes pàgines brillants, que lamentablement són molt poc conegudes per la nostra gent ja que no ha existit una política cultural que hagi sabut incorporar-les a la nostra pròpia història. La manera en la qual desaprofitam el cabal de riquesa artística que genera la vinculació de Joan Miró amb Mallorca o la simple ignorància d'altres artistes igualment vinculats a les nostres illes, ens obliga a preguntar-nos a tots en què hem fallat i què podem fer per acabar amb aquesta obstinació a oblidar sistemàticament dels grans valors que s'han desenvolupat entre nosaltres. Volem esperar que algunes mostres d'hostilitat cap el MAMCP no siguin més que la inapropiada expressió d'un principi d'autocrítica per part de tots els que hem permès que s'arribàs a aquesta situació. És, crec, el moment de sumar esforços per anar recuperant el temps perdut, és temps de treballar plegats per tal que la nostra Comunitat pugui reajustar l'autoestima mitjançant el coneixement de tot allò que s'ha generat aquí mateix i en relació amb els corrents artístics que travessen tot el segle XX i l'actual segle XXI.

Així, per exemple, tot just amb la tasca de mostrar obra dels grans artistes reconeguts mundialment que han treballat a les nostres illes, ja es pot elaborar un programa per uns quants anys. Ja s'anirà veient com aquest programa inclourà artistes d'arreu del món i tot els llenguatges de la modernitat.

Per als estudiosos d'aquests llenguatges, Erró és una fita en el camí del pop art europeu, però també un artista total que des dels anys 60 a París, i després en qualsevol part del món, s'ha servit de l'happening, del cine i de qualsevol altre mitjà, com la redacció d'alguns manifests, per esborrar els límits a la força creativa. Convé que tots sapiguem que aquest islandès, a qui cap art ni part són aliens, des de fa molts d'anys cercà refugi a l'illa de Formentera, que és on es recupera anualment del possible desgast d'una vida extremadament activa. Erró, l'haureu trobat al centre Pompidou, tant en les exposicions sobre els grans moviments de l'art contemporani com a les col·leccions permanents. L'haureu trobat a molts d'altres museus o haureu vist que una obra seva era portada al diccionari de l'art contemporani del Pinguin Books. I no deixa de ser curiós que aquest artista, a qui hem d'agrair que ens fes accessible el seu nom (ja que als documents oficials figura com Gudmundur Gudmundsson Ferró), tan cosmopolita, tan rodamons, tingui dues illes en la seva vida, una prop del pol, on va néixer, i l'altra sorgida de les aigües acollidores del nostre mar. És un illenc de naixement i de vocació.

D'entre els més vells, alguns tinguérem la sort de conèixer una part especialment significativa (almenys per a nosaltres) de la seva obra, la dels xinesos a Eivissa (galeria Lanzenberg, 1977), que era un capítol d'una sèrie que va recórrer el món sencer, a partir del supòsit que els xinesos de Mao Zedong eren presents en els llocs emblemàtics del món capitalista, no sabem si fent turisme o prenent-ne possessió. També, en plena guerra dels EUA contra Vietnam, va situar els vietnamites en els interiors americans, els càlids i segurs interiors de la revista Life: contaminava, així, d'aquesta manera, un confort basat en el poder, el benestar material i la ignorància deliberada del que succeïa a la resta del món. L'humor i la provocació, també la tendresa, com a eines per emportar-nos a la reflexió, són trets característics d'una obra que hem volgut contribuir a divulgar, des del MAMCP, entre un públic cosmopolita, com correspon a la naturalesa de la nostra comunitat, però també, i de manera especial, entre la nostra gent, per donar-nos tots junts l'oportunitat de convidar Erró a no ser un simple visitant, sinó un més de nosaltres.

Pere Serra, president de la Fundació Es Baluard

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris