nubes dispersas
  • Màx: 12°
  • Mín:
10°

Les pors

A punt de passar a la segona cadena o a l'horari de matinada, Joan Pau II encara té estirada mediàtica. Menys que quan ens venien el seu dolor a preu de mala consciència personal o que quan la societat quantitativa feia inventari diari de rècords, però encara arrossegarà unes setmanes més fins a desaparèixer de la graella televisiva. És feina de cadascú situar les coses en la seva mesura: sense normes estrictes ni receptes precuinades; segons consciència, creences, fes, tradicions i costums. Per si ajuda a la reflexió, per als que la vulguin fer, que només ens faltaria que la reflexió s'aixecàs a l'alçada del dogma i del papanatisme imposat, algunes frases del teòleg brasiler Leonardo Boff extretes d'una entrevista recent (El País, 11 d'abril): «El nou Papa hauria de tenir més fe. El que s'oposa a la fe no és la negació de Déu o l'ateisme. Bíblicament, el que s'oposa a la fe és la por. A Roma, sobretot a la cúria, hi ha molta por. Por dels laics, molta por de les dones, por dels pobres... del pensament crític... Molts d'eclesiàstics creuen que Crist és l'únic camí cap al cel i que l'Església és el peatge sense el quals no s'assoleix el cel. Això és absència de fe just en aquells que tenen la missió de confirmar els germans en la fe... La gran herència de Jesús, que és bona no només pels cristians, sinó per a tots, és l'oferiment d'un sentit vital, de solidaritat i de compassió a la humanitat sencera perquè s'alliberi de les seves pors. Tota la resta és mentida». És bo saber que l'organització encapçalada pel quasi sant Karol Wojtyla va porgar aquest pensador cristià, entre d'altres. Als qui, com jo, la teologia ens és llunyana, ens sorprèn favorablement saber que és la por el que s'oposa a la fe i no l'ateisme, com sempre havíem cregut. Ja m'hagués agradat tenir reflexions d'aquesta alçada en les classes de religió (ara sé el què ja intuïa: que eren classes per a tenir por) que m'acompanyaren, obligatòriament, fins i tot en el primer curs en l'Escola Universitària de Magisteri, l'any que morí el dictador.

l l l
Perquè, en el fons, ha de quedar clar que, amb poques paraules i a grans trets, em manifest contra l'obligatorietat de les classes de religió i de la inclusió en el currículum escolar perquè em sembla un atemptat a la igualtat, una intromissió en la llibertat individual i una inacceptable confusió entre els espais públics i els privats. En cap moment em passa pel cap que les esmentades classes tenguin cap efecte adoctrinador, almanco a mig i a llarg termini. Passa com amb PP3, que em sembla qualsevol cosa menys una preocupant eina d'adoctrinament polític. Molt haurien de canviar les pors dels seus pares espirituals perquè el producte pogués penetrar en caps no adoctrinats prèviament. Això, en la suposició que els adoctrinats la resisteixen, que és molt suposar.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris