algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 11°
11°

Irradiacions

Contemplar un segle de literatura en català a les Balears a la mostra Irradiacions suposa un clar motiu de reflexió sobre el vigor creatiu d'un país tan petit com coratjós a l'hora de recrear en ficció la seva realitat. Hi deuen haver pocs casos en el món de producció d'escriptors en un àmbit tan reduït i a més en una llengua acorralada i considerada durant bona part del segle XX com de segona categoria.

Però Irradiacions també motiva a una segona reflexió, aquesta no tan positiva. Com és posible que tal exhibició de sensibilitat, cultura i estima hagi anat i vagi en paral·lel a unes dècades tràgiques en les quals els paisatge balear ha estat massacrat per l'urbanisme desfermat? Com és possible que tal força literària s'hagi produït a l'ensems de la pèrdua de bona part de la personalitat i l'encís de l'Arxipèlag?

El drama balear ha estat durant molt de temps que bona part de les capes dirigents han viscut al marge dels seus escriptors i no han sabut ni volgut entendre els seus missatges, adesiara tendres, adesiara desesperats en defensa, sovint crítica però sempre apassionada, d'una societat que du centúries pugnant per no morir.

Contemplar Irradiacions i pensar just després amb el que ha passat a les Illes és també trobar la flagrant prova d'un menyspreu i d'un divorci. Les consciències dels que han planificat l'expansió urbanística del país no estaven amarades per l'ànima dels seus escriptors. I això es paga, i molt car. Molts dels que comanden i han comandat tenen l'ànima de formigó. Aquesta és la causa de molts dels mals que esperen a les pròximes generacions. Un país on un poema no serveix per aturar la destrucció irracional de les seves costes és un país coix i condemnat a ser qualque dia lleig, gris i indolent.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris