cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín:
14°

Els mediàtics són la normalització

En aquesta nova etapa política, en la qual no fa molt vam entrar, alguns membres de l'oposició conservadora ja parlen com si duguessin anys sense governar; i altres companys seus, tot el contrari, com si encara ostentassin el poder. Fa mesos que la tendència en un sector bastant remarcable del món intel·lectual és la mateixa. Sembla que els que vivien emparats per anteriors governs, de la nit al dia, avui, s'han tornat uns «rebels antisistema», i per altra banda alguns dels més combatius, potser, ara callen. És tristament objectiu afirmar que política i literatura i literatura i política, per molt que no ens agradi, es donen la mà. Si algú s'arriba a aclarir davant la incoherència de molts col·legues, em faci arribar la resposta, per a poder-ho entendre.

Alguns autors consagrats, i altres no tant, han manifestat la seva legítima intenció de no firmar a Barcelona, per Sant Jordi. Motius n'hi ha molts, i poden ser diversos segons l'autor. Alguns d'ells polemitzen afirmant que la diada s'ha espanyolitzat i, sobretot, mediatitzat. Però res no hi ha més mediatitzat que signar un llibre a la Fnac o al Corte Inglés. De què es queixen, ara? Els autors que diuen «mediàtics» ajuden a fer País, tant com els altres. De fet, la normalitat com a poble s'està assolint gràcies als diferents nivells i registres de creació. Molts de segells editorials es poden permetre el luxe d'editar llibres «minoritaris», gràcies a les rendes d'alguns d'aquests fenòmens tipus Buenafuente o Cuina per a solters. El que és mediàtic, globalitzador i totalment sense gust és posar-se a signar llibres a pocs metres d'on es venen les olles a pressió i fa molts d'anys que alguns dels que ara es queixen, ho fan.

Les festes de Nadal i Pasqua tampoc no són el que eren i sempre hi ha i hi haurà el que les sent. Sant Jordi no havia anat mai millor i a Ciutat de Mallorca, cada any (com a festa) va a més. Els mitjans escrits i audiovisuals han sigut fonamentals per promoure les vendes i augmentar els malmesos vincles amb el Principat, no representen pas, cap signe d'espanyolització. Alguns voldrien ser les estrelles exclusives de la gran i estelada nit literària. Per anar-hi en contra s'ha de ser molt agosarat, sobretot quan es duen tantes llunes en el rodillo de les grans superfícies que marquen l'hora, el dia i el racó del magatzem allí on cal que es posi l'autor.

La vanitat d'alguns arriba a límits extraordinaris. Alguns autors demanen que no es triïn més de deu escriptors, per a la fira de Frankfurt. Lògicament comptant amb ells. Molts, repetesc, ben arrenglerats i amb la clenxa ben feta amb Jordi Pujol, ara es deslloriguen i es «rebel·len» contra el «poder establert». Potser defensen quelcom que algú els va assegurar un dia, que era seu. Quin mèrit pot tenir atacar (ja ho feien abans que el govern actual de Catalunya començàs a caminar de debò) el tripartit. Alguns, fins i tot, tan bel·ligerants, quan arriben a les illes màgicament passen a simpatitzar de forma molt curiosa i sense manies, amb tot el món cultural que envolta el Govern Matas. La incoherència arriba a límits tan ridículs com els que emmarquen les edicions dels llibres de Porta Perales Si un persa viatgés a Catalunya. Un pamflet sobre el nacional progressisme, o l'altre pamflet groller i patètic amb la fesomia invertebrada de tres autors a la portada que es diu Foteu-li que som catalans! que com tota la col·lecció, ha nascut amb la mateixa motivació de fotre Catalunya des de dintre, duu el nom de La Esfera i no és altra cosa que l'editorial de El Día del Mundo, la mateixa que en castellà edita Pío Moa o César Vidal, aquests sí, garants i lluitadors de la més vertadera espanyolització.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris