muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
16°

6 x 5

Només hi cap una tele en un pis de trenta metres, perquè a) l'habitació amb prou feines pot encabir un llit «de matrimoni» -un concepte, el de «llit de matrimoni» que si voleu podem discutir un altre dia- o b) el llit -el jaç; l'element on s'hi jeu en un pis de 30 metres no li podem dir llit, com un pis de 30 metres cap agent immobiliari, per molt imaginatiu que es posi, no li podrà dir «casa»- és en l'únic habitacle del cau, que allotja tots els elements considerats imprescindibles per viure-hi. Ara bé: en un pis-mostra de l'ikea tu no hi has d'estendre la roba. En la vida real, un petit «sissí» entre el bany i el sofà farà que tota la peça faci olor de mimosín el dia que feim bugada. O et faràs client de la bugaderia, ja veus, una gran excusa per no haver de planxar-te les camises. Sobre el plànol està molt clar: aquí hi van els fogons, ergo aquí hi torrarem els espets o els pàmpols o les llampugues o les arengades. Per molta campana extractora que hi posis, no vulguis sebre com queda el pis després d'una sessió de cuina, ni que sigui curteta. Daurar un all implica perfumar-te la roba. La que dus posada i la que tens estesa, si és que optes per fer-ho a casa. I el sofà. «Què, avui bistec al pebrebò?», t'interpel·laran els companys de feina. Dues solucions: a) deixar de cuinar a casa i recórrer a les cases de menús de les rodalies, que t'impregnen d'olors potser més intenses, però del tot indefinibles -ningú no endevinarà què has menjat el migdia; ningú, fins i tot, no podrà determinar si t'has dutxat el matí- o b) deixar de cuinar a casa i evitar les cases de menús per anar a dinar a ca ta mare i, de passada, dur-li els calçons blancs i les camises, que la bugaderia et cobra, no sargeix els calcetins, i ningú no planxa com ella. I als 30 metres quadrats millor no ficar-hi coses supèrflues. Una planxa, per exemple. Ocupa un espai vital necessari, per exemple, per guardar-hi la playstation. Just davall de l'única tele -imprescindible, la tele: possiblement l'única finestra amb llum en algun d'aquests pisos de ministra-, davant del sofà-jaç. Devora la grípia, vull dir la cuina. L'imprescindible per descansar el que és preceptiu després d'un dia de feina, dutxar-se i tornar-hi, a la feina. Ben estabuladets, diguem. En 30 metres sí que és possible viure-hi, tenir fills, convidats a passar-hi una temporada. Ho demostren els diaris d'ahir editats a Barcelona que entrevisten persones que hi han viscut tota la vida. Quarts de pisos, en diuen. O pisos esquarterats, com vulgueu. Que ara ja sabem que seran «només per llogar», quin consol. Ens ofereixen un mínim per viure. I deixem aquí de banda la «dignitat» elevada a rang constitucional, que la dignitat, com tantes altres coses, és un concepte confós, sobretot si parlam d'una dignitat «de mínims».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris