algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
17°

El transport a Majorlàndia

Majorlàndia és una illa de la Mediterrània de forma romboïdal irregular que no arriba als 100 quilòmetres de longitud entre els seus dos punts més allunyats i compta amb uns 600.000 habitants. Viu majoritàriament del turisme que aprofita el seu clima, el seu paisatge i moltes rutes culturals per visitar els seus monuments i les restes de la seva història, a més de participar en les seves tradicions ancestrals.

Però del que volia parlar és del sistema de transport que han aconseguit, perquè varen voler impedir que els cotxes s'arribassin a tocar i que haguessin de fer autopistes que esquarterassin aquells bells paisatges. Ja fa més de vint anys que varen decidir que havien d'aconseguir tres grans objectius: oferir un bon transport públic que arribàs a tots els indrets de l'illa, evitar els problemes d'un transport a base de cotxes privats que omplís les carreteres i tenir un transport i unes carreteres al més segures possible.

La idea la varen tenir uns dirigents que no somiaven en cap 3% i que a partir dels comptes d'una financera de cotxes varen fer un estudi, que actualitzaré amb nombres d'avui: si es compra un cotxe d'uns 18.000 euros, la financera ens el compra cada tres anys i ens n'ofereix un de nou, havent d'abonar només la meitat del seu preu. Resulta que segons la financera, si vols seguir amb un cotxe nou, has perdut la meitat del preu, és a dir, 9.000 euros, 3.000 d'anuals. Si tens la feina a 60 km diaris de distància i el cotxe gasta una mitjana de 8 litres per 100 km durant 250 dies feiners a l'any, sense comptar altres tipus de manteniment, canvis d'oli, garatge, etc., suposa uns 4.500 euros anuals el seu manteniment, descartant tots els viatges personals i de plaer diaris i els caps de setmana. Fer el trajecte a la feina en tren costaria només 1.000 euros, per tant, això ja suposava un estalvi molt gran i a partir d'aquí varen actuar. Els governants d'aquell país varen posar en marxa un projecte que avui ha significat que tenen un bon transport públic, a base d'unes quantes línies de tren que travessen l'illa en les dues diagonals i que també uneixen els principals centres turístics amb l'aeroport i entre elles. Tenen, a més, una connexió ràpida entre totes les estacions del tren i els pobles més propers a través d'una flota pública d'autobusos, minibusos i taxis, per acostar la gent fins a la seva destinació final. A més, la capital de l'illa on hi viu més d'un 50% de la població total i sense cap aparcament subterrani públic, està totalment comunicada per línies subterrànies de metro, que la travessen en menys de mitja hora. Igualment existeix una cobertura dels quatre punts cardinals de l'illa i de la ciutat a través d'una flota d'autobusos. Així s'ha aconseguit que totes les persones es puguin desplaçar convenientment a qualsevol part de l'illa i de la ciutat tant per fer feina com per fer turisme, i encara queda una xarxa de carreteres desdoblades, molt ben asfaltades que possibiliten que el transport privat també tengui les seves opcions, encara que només existeixi aproximadament un cotxe per cada dues famílies. Com ho han aconseguit? Ja fa unes dècades, a partir de guanyar-se la independència d'un dels darrers països colonitzadors de la vella Europa, varen decidir preparar el futur de l'economia del país i el seu benestar, i el dels visitants, posant una taxa a tots els habitants majors de 18 anys i menors de 65, una taxa anual determinada que ha servit per fer totes les obres i mantenir el transport actualitzat amb un dèficit mínim. És gratuït per als menors de sis anys i jubilats i de 7 fins a l'edat que comencen a fer feina tenen unes rebaixes substancials en funció del nombre de fills de cada família. També és gratuït per als aturats que no cobren. Avui la taxa per a les persones adultes és de 200 euros trimestrals i per als turistes, de 5 euros per dia d'estança, i així tenen tots els desplaçaments gratuïts. Després són lliures d'usar el transport públic o el privat.

D'aquesta manera Majorlàndia ha aconseguit ser capdavantera en qualsevol tipus de preservació del medi ambient i diuen que, a finals del segle XXI, el turisme només acudirà a aquests llocs que varen saber preservar la bellesa i la tranquil·litat i no allà on hi va haver un desenvolupament desbocat i doblers fàcils per a les butxaques d'uns quants privilegiats.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris