algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
18°

Trenta metres

Hauria d'anar alerta la ministra de l'Habitatge, María Antonia Trujillo, quan diu que «la dignitat no es mesura en metres quadrats» per justificar el seu avortat intent de construir pisos de protecció oficial de trenta metres quadrats per a joves. Hauria d'anar alerta perquè la demanda d'habitatge digne és enorme a l'Estat espanyol i solucions «a la japonesa» dels anys seixanta no són les més adients per a una època com l'actual, en la qual el nivell de vida i el benestar dels ciutadans ha augmentat de manera espectacular. El distintiu de tota política socialista ha de ser la seva sensibilitat social i protegir els segments més dèbils. Però si tot s'ha d'arreglar barrejant dignitat humana i ficar famílies en 30 metres quadrats, escullen un mal camí. Sort que Trujillo ha rectificat aviat. I tant de bo que aquest fer marxa enrere sigui la primera passa per activar una política d'habitatge fora de partidismes i de demagògies, pensant en la gent i en el futur.

El més preocupant d'aquestes situacions és la inseguretat que creen. Cal recordar que durant la campanya electoral de Zapatero una de les banderes de la seva oferta era l'habitatge. Li arriba ara l'hora de complir amb dignitat i de saber entendre's amb les comunitats autònomes i els ajuntaments.

Contràriament al que diu la ministra Trujillo, quan es tracta de mínims la dignitat de les persones també es mesura en metres quadrats. I del que es tracta és d'abaratir el sòl i les finques que es construeixen en l'actualitat, no de fer capses de mistos per crear una falsa sensació que hi ha pisos per a tothom. N'hi ha prou, per entendre-ho, de mirar en quin trist estat es troben las viviendas protegidas del franquisme construïdes en els anys cinquanta i seixanta.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris