algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
16°

El País Basc

Diumenge, eleccions al País Basc. Importants per saber cap a on anirà tota la política nacional en relació als processos de reformes estatutàries i constitucional. I què se pot esperar per a d'aquí cinc dies al País Basc?

Com a prèvia consideració, la importància capdal d'aquests comicis ha quedat de manifest amb l'actitud mostrada per l'Executiu central cap a la llista «blanca» dels batasunos. Ha permès -per acció o omissió- que sigui un candidatura legal. A no ser que passi el que avui -dimarts- no pareix possible, la llista serà votada pels bascos. La qual cosa condueix a una doble conclusió. Que la Llei de Partits Polítics ha estat el ressort més important mai posat en marxa contra el món nazi basc, el qual s'ha vist arraconat perillosament i sens dubte debilitat políticament, però alhora també mostra la dificultat d'encaixar en un règim democràtic mesures legals d'excepció que acaben per ser pervertides per interès polític partidista. Raó, aquesta última, més que suficient perquè desaparegui la Llei. Ja ha fet la seva feina. Ara està prou pervertida com per justificar una existència que comença a ser un perill seriós per al desenvolupament democràtic normal. Justament la descarada manipulació governamental demostra l'important dels comicis. Per a tothom i en especial per al PSOE i el Govern. Fins el punt que els socialistes s'estimen més permetre la presència d'aquesta opció, per intentar evitar desesperadament que els nacionalistes -amb o sense IU- tenguin majoria absoluta, que no atacar-la.

El que passi diumenge a vespre, quan se faci el recompte dels vots, possiblement depengui de molt poc. El nucli central de la incògnita pareix -segons el fons de totes les enquestes- que està pendent del grau de transvasament de vot entre les bosses del món batasuno i el PNB-EA. Ja veurem què diuen els resultats, però de moment tothom n'està convençut. I això ens du a una tercera consideració que no pot deixar-se passar. Tota l'estratègia socialista -no només del PSE-PSOE sinó també del PSOE nacional i del Govern Zapatero, i de fet dirigida per aquest- se basava que l'augment de vot que experimentaria Patxi López seria tan enorme que provocaria un terratrèmol en la política basca de tal intensitat que deixaria fet bocins, com un record del passat, el Pla Ibarretxe. A cinc dies de la cita, aquestes esperances s'han esvaït bastant. Si en queda alguna està sotmesa, paradoxalment, a l'èxit de la llista «blanca», única manera que els nacionalistes no triomfin espectacularment. Però és que encara que els escons dels batasunos «blancs» fossin desequilibrants, a costa dels nacionalistes, no és molt arriscat deduir que el PSOE tendrà més problemes que amb el Pla Ibarretxe, perquè si quelcom ha demostrat tot aquest món és la gran capacitat d'engany que té. D'enganyar sobretot els socialistes. No així, ja, els nacionalistes, que se'ls coneixen prou. Hores d'ara pareix que el més probable pel PSOE està entre el molt dolent (majoria absoluta nacionalista), el dolent (repetició del Tripartit), el pitjor (reedició del pacte nacionalista-batasunos) o l'únic no del tot dolent: pactar amb el PNB-EA, amb més inclinació cap a les dues últimes opcions. Ja seria graciós que després de tanta història, els grans estrategs socialistes acabin per concloure -ja ho estan insinuant, amb boca petita- que no hi ha més remei que fer ponts cap el PNB-EA. Si ho haguessin entès abans, potser ara no estaria el PSOE en una situació tan complicada.

Pel que fa als processos de reforma estatutària i constitucional, els resultats bascos els condicionaran molt. Un pacte PNB-EA-PSOE donaria tranquil.litat als socialistes pel flanc nacionalista i estatutari, però faria més profund l'abisme amb el PP, al qual necessita per a la reforma constitucional. Pel contrari, si els nacionalistes bascos tenen majoria absoluta (o PNB-EA amb IU o «blancs») s'obriria un front que deixaria el PSOE en una posició molt delicada davant dels seus aliats en relació a les reformes estatutàries, perquè hauria de prendre decisions greus. Diumenge a vespre començarem a veurem si el desig de Zapatero de ser la força unificadora en el centre dels extrems -PP i nacionalistes- se compleix o si el PSOE queda en perill seriós de quedar engrunat com la part més dèbil davant d'uns extrems enfortits.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris