algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:
17°

Ho veurem

No és una ministra que destaqui pels seus encerts o potser no és pitjor que els altres però li ha tocat un àmbit d'actuació on aturar la inèrcia existent pot representar quasi una legislatura i de canviar-la ni en parlam. La senyora Trujillo, ministra d'Habitatge s'ha especialitzat en llançar idees que esvaloten el galliner, mentre fa rogatives per poder actuar en un mercat on els marges d'actuació són mínims. Primer, parlà de canviar les deduccions per compra d'habitatge en la declaració de l'IRPF i li caigué tothom al damunt. Aquesta deducció és la majoritària entre la població i pocs suportarien la seva desaparició. Com reflecteix un estudi de la Universitat Pompeu Fabra, pagam segons la nostra capacitat de càrrega financera i no d'acord al cost real dels productes immobiliaris. Per tant, la deducció fiscal ens permet incrementar, per ser exactes, un 8,3% més del total. Per si no m'he explicat amb contundència: els promotors poden guanyar un 8,3% més gràcies a que la hisenda de tots renuncia a més de 3.000 milions d'euros anuals que van a les seves butxaques. És la diferència entre la macro economia, que si ho pensam ens beneficaria a tots la desaparició de la prebenda, i l'economia domèstica, que ens xaparia de bell mig si ens la retiren.

l l l
Després, la ministra destinada al fracàs s'acolloní d'haver promès un munt d'habitatges socials al llarg d'aquesta legislatura i recuperà una definició estrangera quan ens entaferrà que el què realment hi hauria serien "solucions habitacionals". Se'n foteren d'ella a la cara i la befa encara no ha aturat, especialment d'aquells que alçarien el crit al cel, parlarien de comunisme i expropiació si es plantejassin, de veres, solucions a l'encariment del constitucional habitatge. El cert és que les ganes i les bones intencions no justifiquen el desconeixement de la realitat. I aquesta, avui per avui, és la d'un mercat especulatiu que converteix l'habitatge en el motor de l'economia productiva i financera. És un motor feble i contaminant, però molts temen anar a peu per molt fum que faci i per molt insegur que sigui el cotxe. Ara, en la inauguració en Costrumat ha dit el que el mercat proposava en el mateix recinte: que davant els canvis introduïts en la societat les solucions als problemes no es poden fer amb les receptes de sempre. Fins i tot alguns dels seus se n'allunyen de les propostes d'estudiar habitatges petits amb serveis comuns. Tanmateix la història va en aquest sentit i la realitat encara va més aviat que el seu reconeixement institucional. Les ciutats són plenes de pisos compartits, de rellogats i d'altres solucions reals a problemes reals. Potser l'espai és un valor, però no necessàriament el principal. Hi ha la independència, la comoditat, l'economia domèstica, les facilitats per a professionals que passen moltes hores fora... Podem riure i a alguns ens agafa grans pel canvi, però amb ministre o sense ho veurem i el que és més fotut: els que ara més riuen en seran els beneficiaris econòmics. Temps.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris