nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
11°

Cures pal.liatives, eutanàsia i comunicació pública

Avui dia els mitjans de comunicació poden convertir un gra d'arena en una autèntica muntanya, un polsim en una bola de neu extraordinària i fets que no tendrien més transcendència en autèntiques bombes mediàtiques. Així mateix, el context permet que qui vulgui pescar en aigües tèrboles, cada vegada ho tengui més fàcil. I, per acabar-ho d'adobar, molt sovint s'hi mescla la ideologia pura i dura, i llavors sí que sempre hi ha algú que acaba bevent oli.

Ho deia un metge d'un conegut hospital de Madrid: avui dia hi ha gent que s'està morint, que pateix un dolor immens, i que es troba que el metge que l'atén pràcticament no s'atreveix a receptar-li un calmant una mica fort, no fos cas que rebés una denúncia per eutanàsia encoberta. I no deixava de tenir les seues raons: la conselleria de Sanitat de la comunitat de Madrid acabava de sancionar una colla de metges d'aquell mateix hospital, a partir de denúncies realitzades en les quals se'ls acusava d'haver accelerat la mort de persones que es trobaven en situació de malaltia terminal.

Potser tot plegat havia estat atiat pel fet que el tema de l'eutanàsia es troba en primera línia de la comunicació pública a bona part de la nostra àrea del món. El cas de Terri Schiabo, als Estats Units, ha constituït un autèntic altaveu per a molta gent per prendre-hi posició, i ha afectat persones d'arreu del món. Tothom ha sabut alguna cosa d'aquesta dona que duia més de quinze anys en estat vegetatiu i que va ser desconnectada, per voluntat del seu marit. El fet que els seus pares no volguessin la desconnexió va provocar una aspra polèmica, en la qual es varen enfrontar aquells que consideren que s'ha de mantenir la vida a tota costa, passi el que passi, i aquells que consideren que, en determinades situacions, quan ja no hi ha cap esperança de recuperar una vida normal, s'ha de deixar que la natura faci el seu camí tota sola.

A l'Estat espanyol, el tema també ha tornat a estar en primera línia per diverses raons: hi ha hagut institucions, com el Parlament de Catalunya, que han adoptat importants decisions pel que fa al Testament vital; s'ha portat al cinema el cas de Ramon Sampedro, a través del film «Mar adentro», d'Alejandro Amenábar; i s'ha assistit, amb divisió d'opinions (sobretot pel que fa al tractament mediàtic), a la llarga malaltia i agonia de Karol Wojtyla.

Avui dia, gràcies als avanços de la ciència i de la tecnologia, tenim mitjans per pal.liar el dolor, tenim mitjans per fer que persones que, en altres èpoques, haurien passat per un terrible sofriment, no hagin de sofrir tant. Tothom hauria de poder triar, en aquestes condicions, què vol fer, com vol ser tractat. Entenem que aquesta tria forma clarament part de la pròpia llibertat individual. I que no s'hauria de sotmetre els professionals de la sanitat a un estrès que no els ha de correspondre a ells per res.

Davant una situació límit, una persona pot voler ser tractada d'una manera i una altra d'una altra. Tothom hi té dret. Les voluntats han de ser respectades. Allò que no es pot permetre és que es jugui frívolament amb decisions que són molt delicades i que creen una imperiosa necessitat de referents de tipus ètic i moral.

Pensem, per exemple, que Joan Pau II, per voluntat pròpia, quan va veure que la seva fi s'acostava, que la seva malaltia ja no tenia cap remei, i que el desenllaç era inevitable, va preferir quedar al seu apartament del Vaticà i no tornar a ser ingressat a la clínica Gemelli. Tothom va respectar, com pertoca, la seua voluntat de no continuar el calvari de metges, traqueotomies, tractaments més o manco agressius. Va preferir quedar al seu llit i morir en pau.

Si així ho va decidir el cap de l'Església catòlica i si, com pertoca, se li va respectar, per què, en nom de no se sap exactament quina moral, hi ha qui vol que altres persones no puguin decidir per si mateixes?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris