algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 13°
13°

«Cúper, quédate»

El 1999, tot Mallorca admirava Cúper. A la botiga, al mercat i a la camilla de casa el principal tema de conversa girava al voltant de la pregunta sobre el futur de l'entrenador del Mallorca. La màgia de Cúper havia catapultat el Mallorca i l'havia convertit en un producte mediàtic inimaginable, en una societat poc donada, fins llavors, a manifestar la seva implicació en un projecte esportiu. Van ser uns anys particularment euforitzants, amb la complicitat de la irrupció dels mitjans de comunicació de masses que convertiren el futbol en un referent de consum imprescindible. El 2005, aquell cicle s'està tancant per a molts. El futbol ha esdevingut un producte enllaunat de consum, buit, despersonalitzat, sense espectacle i incapaç de comprometre els actors. Tot plegat, però, el Mallorca ha tingut la sort -i el mèrit evidentment- d'haver estat un dels grans protagonistes de l'etapa galàctica del futbol espanyol que s'està apagant. De la mateixa manera que van ser necessàries temporades d'èxits continuats per implicar emocionalment el mallorquinisme, aquest mateix fenomen s'està manifestat novament com allò que ha estat sempre, una afició freda, desconfiada i passiva. Els càntics que intentaven commoure Cúper perquè es quedés el 1999 s'han transformat en silenci i indiferència, amb alguns símptomes de compassió per un entrenador triomfador. Tot està preparat per a un funeral de segona, amb la col·laboració dels mitjans de comunicació i la impotència d'una Societat Anònima Esportiva que no ha sabut canalitzar el component emocional de l'afició. El Mallorca no transita cap a l'infern. Fa temps que hi sobreviu en estat vegetatiu, sense tenir qui plori la seva desgràcia.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris